Salta al contingut principal

Aberració cromàtica d'un objectiu fotogràfic

Els professionals de la fotografia d'abans, lliuraven uns originals polits, retocats i acabats. Avui puc sortir jo mateix amb la meva càmera compacta, disparar, congelar el moment integrar-lo a un art final, en 10 minuts, facilitats de la fotografia digital. Però ni els mitjans, ni l'experiència, són els mateixos, no ens enganyem. I es fan més evidents aquest tipus d'efectes o defectes. Normalment aquests solen ser molt petits i realment gairebé ni es noten i afecten poc, però hi són.

  Què és una aberració cromàtica?  
Un dels "defectes" que se sent amb major freqüència quan es parla de fotografia és l'aberració cromàtica d'un objectiu. És una imperfecció en l'objectiu de la càmera. Com millor sigui l'objectiu, menor serà aquest efecte. La fotografia digital s'ha estès i implantat en tots els àmbits, i també ha fet més evident un defecte que com ja he dit sempre ha estat aquí, però que mai ens havia afectat tan directament. Per entendre'ns és un efecte molt més subtil, però semblant al que s'utilitza per realitzar pel·lícules en 3D per ser visualitzades amb la típiques ulleres de dos colors, conegudes com anaglífiques. Imatge amb aberració cromàtica (Fig, 1)

  Per què es produeix l'aberració cromàtica?  

Aquest efecte es deu principalment al fet que els raigs lluminosos quan travessen una lent no enfoquen tots en un mateix punt i la llum s'obre com en un prisma descomponent-se en colors (la llum es compon de moltes longituds d'ona diferents, corresponent cadascuna d'elles a un color), ensutjat amb cert color no desitjat de les transicions entre elements molt contrastats de la imatge. Com més gran sigui aquesta obertura pitjor serà la lent (Fig. 2 i 3).


  Com evitar les aberracions cromàtiques?  
Com que estem davant d'un defecte òptic de l'objectiu, per evitar l'aberració cromàtica només podem tractar d'esquivar les condicions sota les que aquest es produeix. Evitant reflexos puntuals i forts contrastos en les nostres imatges. Aquest tipus d'aberracions a la càmera es minimitza treballant amb obertures petites de diafragma perquè així tots els raigs lluminosos travessen l'objectiu pel centre que és on menys passa això. Evitar la seva aparició no és fàcil perquè sota certes condicions poc podrem fer perquè no es produeixi, però la majoria de programes de retoc fotogràfic com poden ser Lightroom, Photoshop o Gimp disposen d'eines per eradicar, eliminar o minimitzar aquest efecte.

  Però, per què apareix una aberració cromàtica, on no actua cap lent?  
Tot aquell que hagi participat en una sessió fotogràfica d'estudi sap que tot és irreal. Està mesurat, mil·limetrat i provat. Es cerca la fotografia perfecta, immortalitzar el producte del client amb la millor il·luminació, el millor aspecte, i que sigui el més atractiu i desitjable.

Però tot es capgira, apareix una nova forma de realitzar "fotografies d'estudi per a grans ambients o muntatges complexes", el renderitzat (render en anglès) terme usat en informàtica per referir-se al procés de generar una imatge virtual. Aquest terme tècnic és utilitzat pels il·lustradors que treballen en programes de disseny en 3D.

I buscant un per què a la incomprensible necessitat d'aplicar l'aberració cromàtica a un render he arribat al següent tutorial:
... li donarem el toc final a la imatge "embrutarem la imatge". La generació d'imatges sintètiques o com vulgueu dir-ne tenen l'inconvenient que són massa netes en canvi la realitat és molt diferent [...] una altra diferència entre una foto i una imatge de síntesi es troba a la càmera, en la realitat genera una sèrie d'imperfeccions, distorsió de lent, aberració cromàtica, profunditat de camp, i per bona que sigui la càmera digital o tradicional aquestes imperfeccions sempre estaran presents en major o menor mesura i és el que anem a simular a continuació. [...] Un cop simulada la profunditat de camp només ens queda afegir una mica de aberració cromàtica per a això usarem el lent de correcció, Photoshop CS porta aquesta filtre per dissimular i treure l'aberració cromàtica en les imatges reals, jo el faig servir per afegir-ne a les imatges 3D i donar-li així un petit toc personal a la imatge...
Extracte i traducció del TUTORIAL DE ILUMINACIÓN Y COMPOSICIÓN PARA FOTOS DE ESTUDIO de José Florencio Güell "Slimo" en aquest enllaç pots llegir el text complet de l'autor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lliçons de Coses de Joan Fontcuberta

“Lliçons de Coses” de Joan Fontcuberta reflexiona sobre fotografia, ficció i intel·ligència artificial a partir de les seves exposicions. Explora la manipulació de la realitat, l’imaginari col·lectiu i el procés creatiu rere cada projecte. Una lectura estimulant i actual.