La fotografia digital a suposat la mateixa revolució que en el seu dia va haver de ser el cotxe amb motor de combustió pels carros de cavalls. Un nombre elevat de fotògrafs que treballen en suport digital són reticents a lliurar els arxius fotogràfics preparats per a la seva utilització en espai de color CMYK, lliurant així, el material en espai de color RGB. Només aquells que realitzen retocs, efectes, o acabats més enllà de la simple instantània accepten subministrar en espai de color CMYK. Comprenc i ratifico com a molt bones les raons a què fan referència per mantenir aquesta posició. Realitzen un treball en un espai cromàtic molt més ampli, traduir a un més reduït comporta una pèrdua d'informació i això es tradueix en arxius més pobres. Quan la fotografia analògica era la reina, el fotògraf lliurava transparències. Era el client, el que més tard, a través de la ara gairebé extingida figura del escanista dins dels tallers de fotomecànica, que processava la informa...