Pàgines mestres oCom decorar una habitació?

Les pàgines mestres són molt útils ja que eviten haver de posicionar repetitivament els mateixos elements una i altra vegada en els nostres arts finals quan maquetem una revista, un catàleg o un llibre, assegurant a més que tindran sempre el mateix estil, aspecte i presentació.

Tots els programes de maquetació Indesign, QuarkXPress, Scribus... disposen d'opcions per generar pàgines mestres.

Hi ha una tendència general, sorgida del desconeixement, a realitzar pàgines mestres faltes de contingut, inútils per definició, o el cas oposat en les que l'excés d'informació les converteix en originals acabats, quan no és aquesta la seva finalitat.

Fem una analogia: Pensa en el plànol d'una habitació buida. És la teva pàgina mestra en blanc, l'orientació i mida del paper (la que surt per defecte a qualsevol programa). Ara omple-la dels objectes que desitgis: llums, armaris, butaques, catifes, taules, quadres ... Són la numeració de pàgina, títols, subtítols, columnat, marques d'aigua, etc. Ara mou els diferents objectes per l'habitació buscant l'opció més atractiva. Són les teves múltiples pàgines mestres. En aquest moment ja pots sortir a comprar els mobles. Un cop muntats, aquests seran el teu art final.

  Com plantejar correctament una pàgina mestra?  

Les pàgines mestres són la base, els fonaments, per tant cal parar-se a meditar com volem que siguin aquests. Els elements que definim a la pàgina mestra, en aplicar aquesta a una pàgina real, determinen l'aspecte final dels nostres originals. Veure quins són els seus elements comuns, quins són els punts diferencials és bàsic. Depenent de la rigidesa del projecte les pàgines mestres tindran major o menor nombre d'elements comuns.

Saber quin tipus d'arxius importarem des d'altres aplicacions de retoc fotogràfic, dibuix vectorial, etc. És un primer pas per definir amb quin programa realitzarem cada peça del trencaclosques, buscant la unió perfecta.

  Per on començar?  

Hem de treballar les pàgines mestres com pàgines simples o individuals, les dobles pàgines no existeixen (Proveu a generar una pàgina mestra doble, on els diferents elements passin d'una pàgina a una altra. Es genera el caos més absolut, ja que es dupliquen els elements). Tenint en compte que tot disseny ha de disposar d'una pàgina senar i una parell o el que és el mateix una pàgina esquerra i una dreta.

Donar suport el nostre disseny en una retícula base ajuda a que els elements tinguin unes mesures homogènies i una distribució àuria coherent.

  Quins elements formen part d'una pàgina mestra?  

Estils de text, mostres de color, estils d'objecte, biblioteques d'imatges.

  Estils de caràcter i paràgraf  (Estilos de carácter y párrafo)  

És imprescindible treballar amb estils. Un cop generats els estils que formaran part de les nostres maquetes, realitzar un canvi, serà ràpid. Assegurem a més que tots els elements mantindran una uniformitat. Això vol dir que, en lliurar el treball amb les seves plantilles, tots els textos que vagin com ficticis han de portar aplicat un full d'estil.

  Mostres de color  (Muestras de color)  
Tots aquells colors utilitzats en les pàgines mestres han d'estar correctament referenciats i tenir l'espai de color adequat al procés d'impressió final. No han de quedar colors innecessaris, duplicats o exportats d'altres aplicacions.

  Estils d'objecte (Hojas de estilo de objeto)  
Són una forma fantàstica de formatar elements petits o elements complexos amb molts nivells de format. Gràcies a elles podem formatar un text en bocins, amb els seus estils de text, el seu fons de color, la seva vora i els seus sagnies amb un simple clic del ratolí.

  Biblioteques (Bibliotecas)  

Agrupen i centralitzen elements comuns, sobretot imatges, logotips ... Evitant així la pèrdua o pèrdua de material.

• Les pàgines mestres són un element clau per a un dissenyador gràfic, ja que permeten variar el disseny amb facilitat i rapidesa.
• Un document pot contenir tantes pàgines mestres com necessitem.
• Donar noms i prefixos coherents a les plantilles, perquè el seu ús sigui senzill i evident.
• Aquestes han de ser flexibles, per poder incorporar canvis.
• Una verificació final, del tipus les cinc regles d'or per depurar arxius, ajuda a detectar errors, duplicats...