Badia Grafista

Saló Internacional de la Indústria i la Comunicació Gràfica: Graphispag. Hauria de ser la gran cita de les arts gràfiques a Espanya i saló de referència a Europa.  Un saló amb menys expositors, també s'han trobat a faltar aquelles fastuoses instal·lacions d'altres anys. On les grans marques desplegaven immensos estands i posades en escena dignes de la millor estrella del rock, amb les últimes novetats, presentades a bombo i platerets. Parlant de platerets, plats... a tot afecta la crisi i el pernil era del país, aquest any.  Destacable l'exposició GG45+1: Un homenaje al producto impreso. On 46 dels millors o més representatius dissenyadors gràfics plasmen la seva visió subjectiva del que avui és la impressió sobre paper. També de Sonimag Foto & Multimedia (aquest any anaven de la mà) qualsevol de les interessants propostes expositives, en especial pel curiós del tema i la instal·lació Through the looking glass del fotògraf Joan Fontcuberta. La autofoto en l'era di...

Avui llegia un curiós article a la revista Visual número 148 (ho sé vaig amb "retard lector", ja ha sortit al carrer en número 149, però s'acumulen els documents que he de llegir, tècnics, lúdics... i les hores del dia, són les que són). Amb el títol: Huelga a la japonesa de diseñadores, frente al concurso de LABoral. Una plantada sense precedents, els dissenyadors, utilitzant les xarxes socials van acordar remetre uns originals que denunciaven en si mateixos les bases del concurs, per denigrants. Fa molts anys que no participo en aquests concursos, només ho vaig fer a la meva època d'estudiant en quatre ocasions contades. El resultat va ser divers, a saber: Una vegada vaig ser el guanyador. Altra per un dubtós criteri del jurat vaig ser desqualificat per utilitzar una tècnica que no s'atenia a les bases del mateix. La tercera no vaig guanyar, però uns mesos després, en una altra població vaig pogué veure com el meu cartell anunciava un acte que res tenia a veure ...

Un client em va dir textualment: Podem trucar ara al Senyor Pantone i dir-li que la seva carta de colors és una merda? Qui no ha tingut mai la sensació d'errada, quan s'utilitzen colors Pantone i per les condicions del treball s'ha d'imprimir en quadricromia, només utilitzant els colors CMYK. Sent les diferències més que evidents, i el resultat dista molt del que s'esperava. Tots els que estem en aquest món, sabem el difícil que resulta aconseguir una reproducció del color coherent. Definim uns colors corporatius X, aquests s'aplicaran en diferents suports, diversos mitjans d'impressió i reproducció. Sobre materials i superfícies variades. Personalment intento triar colors que no difereixin massa entre la tinta directa i la seva conversió a CMYK, o el color sRGB per als suports digitals. També diré que no limito la meva llibertat creativa i si el color escollit té difícil reproducció, adverteixo al client dels costos afegits que això suposarà. Però, per què ...

La qualitat té un preu, l'excel·lència altre. Escollim un producte: El automòbil. Una marca entre la A i la Z: Fiat Group Automobiles: Fiat, Lancia o Alfa Romeo representen la qualitat, Ferrari o Maserati representen l'excel·lència.  En una altra entrada vaig deixar entreveure com diferenciar qualitat i excel·lència. El concepte, la idea, allò que és intangible és qualitat. Tot producte acabat, aquell que ha passat per un procés industrial, que és tangible, és excel·lència.  Però, què passa quan el dissenyador no només projecta?  Molts de nosaltres, també realitzem l'art final. Els anys permeten saber quan un art final està realitzat per la qualitat o per a la excel·lència. Per fred que sembli un arxiu informàtic, darrere sempre hi ha una persona, que imprimeix la seva empremta, una manera de fer.  La revolució es va iniciar fa anys, al principi va ser l'home qui es va adaptar a la màquina, obrint-se llavors, un ampli ventall de possibilitats. El temps que tot ho po...