Badia Grafista

Els professionals de la fotografia d'abans, lliuraven uns originals polits, retocats i acabats. Avui puc sortir jo mateix amb la meva càmera compacta, disparar, congelar el moment integrar-lo a un art final, en 10 minuts, facilitats de la fotografia digital. Però ni els mitjans, ni l'experiència, són els mateixos, no ens enganyem. I es fan més evidents aquest tipus d'efectes o defectes. Normalment aquests solen ser molt petits i realment gairebé ni es noten i afecten poc, però hi són.   Què és una aberració cromàtica?   Un dels "defectes" que se sent amb major freqüència quan es parla de fotografia és l'aberració cromàtica d'un objectiu. És una imperfecció en l'objectiu de la càmera. Com millor sigui l'objectiu, menor serà aquest efecte. La fotografia digital s'ha estès i implantat en tots els àmbits, i també ha fet més evident un defecte que com ja he dit sempre ha estat aquí, però que mai ens havia afectat tan directament. Per entendre'ns...

Les pàgines mestres són molt útils ja que eviten haver de posicionar repetitivament els mateixos elements una i altra vegada en els nostres arts finals quan maquetem una revista, un catàleg o un llibre, assegurant a més que tindran sempre el mateix estil, aspecte i presentació. Tots els programes de maquetació Indesign, QuarkXPress, Scribus... disposen d'opcions per generar pàgines mestres. Hi ha una tendència general, sorgida del desconeixement, a realitzar pàgines mestres faltes de contingut, inútils per definició, o el cas oposat en les que l'excés d'informació les converteix en originals acabats, quan no és aquesta la seva finalitat. Fem una analogia: Pensa en el plànol d'una habitació buida. És la teva pàgina mestra en blanc, l'orientació i mida del paper (la que surt per defecte a qualsevol programa). Ara omple-la dels objectes que desitgis: llums, armaris, butaques, catifes, taules, quadres ... Són la numeració de pàgina, títols, subtítols, columnat, marques ...

"En els moments de crisi només la creativitat és més important que el coneixement."  Albert Einstein La creativitat neix de la necessitat, quan la monotonia s'instal·la al dia a dia, la creativitat s'anquilosa i mor. Per què tot nen creu cegament en el seu propi talent? La raó és que no tenen cap por a equivocar-se. És l'absència de normes o regles adquirides, les que creen aquest estat de desinhibició que propicia la creativitat. Això és pensament divergent o lateral. Com dissenyadors hem de transmetre un missatge, comunicar d'una forma clara, correcta i eficaç. Per això ens valem de regles o mètodes de comunicació establerts, on emissor i receptor parlen un mateix idioma. L'ordinador la multieina amb què plasmem els nostres treballs, centra i encotilla gran part de la nostra creativitat. Sigui per la comoditat i complicitat que aquest genera amb l'usuari. O per tots els avantatges associats i indiscutibles que té. Però pel camí hem perdut creativitat...