Per què he desaparegut de LinkedIn: la plataforma em va tancar el compte després d’actualitzar-lo i, malgrat múltiples gestions, no l’he pogut recuperar. Reflexiono sobre l’ús de dades, el valor dels usuaris i el poder dels algoritmes en les xarxes socials actuals.
Més enllà de la visibilitat: el veritable valor professional
Darrerament, companys de feina i coneguts m’han preguntat com és que he deixat de tenir presència a LinkedIn, No he estat jo qui ha marxat de LinkedIn, és LinkedIn qui no em vol a la seva plataforma. Faig doncs aquesta entrada al blog per donar resposta a totes aquelles persones que avui o en un futur, estic pensant sobretot en els reclutadors, es facin la mateixa pregunta.
Fa gairebé un any vaig canviar de feina i després de realitzar una actualització al meu perfil a LinkedIn com tantes altres vegades i on portava des de l’any 2009. La plataforma el tanca adduint mesures de seguretat. Totes les gestions realitzades des de llavors per tal de recuperar-lo han estat infructuoses. Faci el que faci sempre rebo la mateixa resposta prefabricada sense ànima, per part de l’equip d’atenció al client. Que en cap cas soluciona el problema. Però no és només que no pugui actualitzar el perfil, és que n’han esborrat qualsevol rastre de la meva presència.
Tot just trobar-me en aquesta situació vaig indagar per Internet i vaig descobrir sense exagerar que eren centenars els casos com el meu. Vaig parlar amb uns amics, advocats, que em van recomanar no fer el que la plataforma demana per tal d'acreditar-me com a persona, per dos motius. El primer, que segons consta a la seva pàgina web hi ha altres alternatives per poder verificar-se no tan invasives. I segon, perquè el que demanen són dades delicades, que ni tan sols les entitats bancàries demanen per obrir un compte.
Com podeu imaginar vàrem fer diversos intents d’arribar a una entesa. Tot ha estat inútil. Podria entrar en els detalls, però no ho faré.
Des de llavors he estat pensant molt en el tema i només se m’acut que l’algoritme ha decidit que no tinc cap valor com a producte. M’explico des de la creació d’Internet o ets una marca que ven els seus productes o tu ets el producte. D’això en soc ben conscient des del principi. Com en tots aquests anys no han aconseguit monetitzar-me, he deixat de tenir valor, a no ser què aporti més dades amb les quals poder traficar.
Una altra conclusió que vaig treure és que la meva minsa presència a altres xarxes, podia veure’s perjudicada si prenen decisions semblants. És per això que he pres la decisió de reobrir aquest canal, i sí dic reobrir, on poder exposar la meva trajectòria professional sense interferències.
Per tant, obro aquesta nova etapa, amb l’optimisme de saber-me enfortit i la il·lusió de rependre un projecte que vaig començar l’any 2008. Intentaré publicar regularment material de caràcter creatiu, tècnic, actualitat… que pugui ser d’interès per tothom. Si les circumstàncies haguessin sigut unes altres, aquesta primera publicació, de la nova etapa s’hauria titulat per exemple: Oh! Benvinguts, passeu, passeu, de nou! i hauria començat més o menys així:
L'ampli ventall de possibilitats que implica denominar-se dissenyador gràfic avui, fa inviable una formació extensa, completa i correcta de tots i cadascun dels processos de producció en les distintes i dispars disciplines on aplicar els nostres coneixements. Només els anys dedicats a una disciplina concreta, la que sigui, fa que coneguis els detalls d'aquesta. Podent així unir creativitat i tècnica.
Tot procés creatiu, tota solució que imaginem, per a comunicar de la millor manera possible els objectius encomanats pel nostre client, deu al final, passar necessàriament per un procediment de producció en massa. Si no és així, seríem artesans o artistes, i no som ni l'un, ni l'altre. Els primers realitzen objectes un a un amb les seves petites, però perceptibles diferències, i els segons son subjectes que creen, desenvolupen o s’expressen a través d’un mitjà artístic, que pot o no comunicar.
No tinc la intenció en aquesta presentació de rememorar batalletes, però vaig arribar a aquesta professió quan encara era analògica, les línies que separaven els diferents processos eren clares i l'especialització un grau. Els terminis de lliurament dels projectes es comptaven per setmanes. Disposar d'un bon equip de preimpressió que traspassarà els esbossos i idees a ficticis o fotolits, era l'altre 50% de l'equip. Avui en plena era digital, les línies s'han difuminat, els terminis es compten en hores, i l'«Ell s'ho talla i ell s'ho cus» està a l'ordre del dia. Tots utilitzem les mateixes eines, i el que per a uns és un esbós, per a uns altres és un art final.
L'evolució constant i desenfrenada dels equips informàtics, els programaris i les aplicacions amb els quals realitzem la posada en pàgina, ens obliga a una educació i formació constant, perquè el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà.
No tinc la veritat absoluta, no vull crear dogma, i si algú passa per aquí i té quelcom a aportar al debat és lliure de fer-ho. Només vull retornar allò que fa molts anys grans especialistes en la professió varen fer per mi. Traspassar, transferir uns coneixements bàsics que fan que els fonaments de la professió funcionin. Especialment dedicat a totes les noves fornades de dissenyadors.
Ens llegim.
Comentaris