“Lliçons de Coses” de Joan Fontcuberta reflexiona sobre fotografia, ficció i intel·ligència artificial a partir de les seves exposicions. Explora la manipulació de la realitat, l’imaginari col·lectiu i el procés creatiu rere cada projecte. Una lectura estimulant i actual.
O com la fotografia es revela/rebel·la.
Aquest Sant Jordi vaig regalar-me el darrer llibre d’aquest fotògraf. Un assaig breu poc més de 170 pàgines. Publicat per Arcàdia, fruit de la col·laboració entre aquesta i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona.
La primera vegada que vaig tindre consciència del fet que era quelcom més que un fotògraf, un entabanador, engalipador, enredaire, en tot cas un juganer... Va ser l’agost del 1991 on juntament amb Pere Formiguera presentaven al Museu de Granollers l’exposició Fauna Secreta. He de reconèixer que hi vaig caure de quatre potes, potser un dels primers fakes, que recordo. Però em va obrir la ment a altres realitats, als jocs visuals. Des de llavors segueixo la trajectòria d’aquest fotògraf a més de crític i comissari d’exposicions, docent i historiador.
La premissa de la qual partia l’exposició era simple, aquestes són sempre les millors mentides i més fàcils de mantenir. La troballa dels arxius d’Amiesenhaufen i Von Kubert, on havien registrat amb imatges, fitxes de naturalista, mapes, enregistraments sonors o peces de taxidèrmia, un conjunt d’animals molt poc habituals, com ara la Solenoglypha polipodida (una espècie de serp de tres metres); o el Pirofagus Catalanae (un drac localitzat a Sicília, deixat enrere pels catalans al segle XVI, que s’alimentava del seu propi foc després d’expulsar-lo) o el Cerophitecus icarocornu (un mico però amb banya d’unicorn i ales).
Fet aquest incís, tornem aquest darrer llibre que ha publicat, com deia un assaig, fruit del seu pas com a convidat a impartir les lliçons a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona.
Posa negre sobre blanc totes i cadascuna de les lliçons que var impartir el maig del 2025. On tracta temes tan diversos com els coralls, els dinosaures, els mostres, les sirenes, els arxius analògics, la intel·ligència artificial generativa, els esquelets o la censura. Cadascun d’aquests temes els lliga amb una de les seves exposicions, a més de fer un extens recull, d’on surten les idees. Repassa la història de l’home, les seves creences, les seves pors, l’imaginari col·lectiu. La força del grup, contra l’individu. Per fer-nos veure com estirant un fil, arriba a fer-ne un cabdell amb què hilar tota una exposició o una sèrie de fotografies. En definitiva, de tota la feina que hi ha darrere de cada projecte i que no es veu, treball de centenar hores de consultes, viatges... per fer-nos gaudir als espectadors uns pocs minuts, en el millor dels casos.
També ens fa reflexionar sobre fets que tots hem passat per alt. Per exemple com la fotografia fa molts anys que funciona amb algoritmes i intel·ligència artificial. Des d'aquella dicotomia a la qual ningú va donar importància quan vam decidir sense més ni més conseqüències distingir entre fotografia analògica i fotografia digital. I com aquesta passarà conseqüència dels nous canvis, de ser un instrument que reflexa la realitat, a una eina creativa i recreativa.
Com tot just ha sortit del forn aquest llibre conté informació actualitzada sobre manipulació de pensament, intel·ligència artificial i els seus paranys... La seva suposada llibertat que ve marcada per la censura que exerceixen les grans empreses del sector. Al·legant suposades pràctiques de garantisme universal.
En resum, una lectura molt interessant d’un pensador contemporani.
Per aquells que vulguin aprofundir més aquí deixo l’enllaç a totes i cadascuna de les lliçons en vídeo.
catedraferratermora.cat/llicons/ca/joan-fontcuberta/
Ens llegim.
Comentaris