Badia Grafista

Sigui a nivell personal, com a empresa o com una sortida professional més, avui és molt demandat el perfil de community manager. Avui dia no sobte tenir un perfil personal a Facebook, un professional a Linkedin, un compte a Twitter. Mantenir un canal a You Tube. Pujar fotografies a Flickr o Instagram. Un portafolis a Behance o Carbonmade. A més mantenir un bloc a WordPress o Blogspot. I tenir MySpace, Google+... Una professió de nova creació, on van a parar gent del periodisme, la comunicació, personatges multidisciplinaris. Aquí us deixo un vídeo d'Elena Benito Ruiz, fundadora de Ubikuo, una empresa dedicada al community manager o social manager o gestor de comunitats. La curiositat d'aquest vídeo resideix en la forma i en el fons. Explica tot allò que no ha de ser un community manager. D'una forma amena, senzilla i molt didàctica.

Un fascinant, màgic, i enigmàtic porpra. Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE® 18-3224 Orquídia Radiant, com el color de l'any per al 2014. "La directora executiva de Pantone Color Institute Leatrice Eiseman afirmava. "Com una invitació a la innovació, Orquídia Radiant fomenta l'expansió de la creativitat i l'originalitat, una cosa cada vegada més valorat en la societat actual."

Un joc amb el qual descobrir si ets una persona que utilitza equitativament ambdós costats del cervell. Al costat esquerre del ring l'hemisferi estrateg, racional i lògic. De l'altre costat del ringl'hemisferi dret creatiu, intuïtiu i curiós. Qui guanyarà? http://es.sommer-sommer.com/test-cerebral/

Marc Aliart Cortés ha realitzat un documental, com a projecte final d'un màster realitzat a l'escola Elisava, on situa Barcelona al mapa de les capitals del disseny. Institucions, professionals i escoles de Barcelona parlen sobre la ciutat. De com cada un veu la situació des de la seva perspectiva, sempre subjectiva. Creant així un panoràmica eclèctica del medi, on des de l'autocrítica, es pot arribar a la reflexió i el debat. Des d'aquest bloc no podia deixar de divulgar un documental amb un títol tan ben triat. Bromes a part gaudiu d'aquest treball d'en Marc, un excel·lent treball.

Fantàstica eina per comprovar en línia dissenys adaptatius. Avui un recurs a la xarxa. Una fantàstica eina en línia per verificar la usabilitat i l'aspecte final dels nostres dissenys adaptatius o dissenys responsibes: http://springload.responsinator.com/

Ja he explicat la funció dels perfils ICC. Què fer quan el nostre impressor no ens facilita un perfil amb el treballar. Avui porto un recurs ofert per Fredigoni. La paperera Fredigoni ofereix els perfils ICC dels seus papers. Inclouen a més vídeo explicatiu, en italià, d'on col·locar-los, com utilitzar-los. Link de descàrrega   Podràs així anar sobre segur i veure els resultats abans de realitzar el treball.

Quantes vegades t'has vist en l'obligació de redactar textos per a un catàleg? Quantes vegades has reorganitzat un escrit per millorar la seva comprensió i el teu treball? No són poques les ocasions en què et veus en l'obligació de realitzar tasques de copy, copywriter o redactor de continguts. Hi ha especialistes en la matèria, dedicats en exclusiva a redactar textos. No sé si avui dia perdura el binomi indissoluble d'antany en les agències, de dissenyador gràfic i copywriter. Però per a aquells que hem de tractar en solitud amb aquests temes, coneixem quines són les bases? Una simple coma pot canviar el significat d'una frase: Innocent, no culpable . Que és tot el contrari a: Innocent no, culpable . De com adjetivem un producte, de quins atributs el dotem, dependrà com ho percebi el consumidor. Per tant no és el mateix dir: Pa, o Pa Rústic, o Pa Blanc 100% Natural. I aquests matisos en el text decanten al consumidor a triar un o altre. Però com s'arriba a aque...

Aquesta crisi que està arrasant amb tot, al final ha tirat a aquest home a l'aigua. Possiblement la frase més important d'aquesta entrada sigui: BUSCO FEINA . L'empresa per la qual treballava, no ha pogut fer front als impagaments dels nostres clients, i finalment aquests, ens han arrossegat a aquest tsunami de devastació i destrucció d'ocupació que tot ho pot. Repeteixo, la frase més important és: BUSCO FEINA . Per a això he actualitzat el meu perfil a Linkedin També he obert un portafoli a Behance . Però actualitzant i recopilant tot aquest material amb el qual presentar-me novament en societat, obrint caixes polsoses, carpetes oblidades... observes no sense sorpresa, com molts dels millors treballs es van quedar en projectes i mai van veure la llum. Com els clients no van saber veure (en molts casos no van voler veure) que els avui descarts, haguessin estat grans campanyes de promoció, millors imatges de marca o més eficients productes llançats al mercat. Moltes veg...

En una entrada anterior vaig explicar que eren les empreses les que triaven al dissenyador, o en el seu defecte al germà, cosí o cunyat. L'èxit o fracàs d'un disseny, o millor dit l'impacte, acceptació i retorn de beneficis és de l'empresa que contracta els servei del dissenyador. ¿Però que busca avui l'empresa rapidesa o creativitat?. A la recerca de la immediatesa. La creativitat no està en les màquines. Per tant utilitzar les màquines accelera el procés de producció, però no el procés creatiu, com va explicar en el seu dia Wim Crouwel. Quan la creativitat es deixa en mans de les màquines els resultats són homogenis. L'ús de plantilles predissenyades per a blogs, webs, ebooks, per a la maquetació de catàlegs. O més indignant per als professionals, la utilització de pàgines generadores de logotips... Tots els operaris, utilitzen els mateixos filtres, efectes, tipografies. Treballant així cap marca aconseguirà notorietat, per tant, tampoc destacarà de la resta. ...

Presentar un disseny al client requereix d'una cura especial. Estem venent una idea, moltes vegades de coses intangibles. Un futurible. Fer que aquest intangible, sigui no només comprensible per al client, sinó atractiu i impactant, requereix d'una cura especial en els detalls. Per ajudar-nos a realitzar maquetes realistes de productes diversos existeixen els mockup terme anglès per anomenar les plantilles o ficticis. Plantilles de maquetes preparades per rebre el nostre original 2D i convertir-lo en 3D. Ja sigui un llibre, un CD, un envàs cosmètic o una llauna de beguda... PSDCovers és un recurs gratuït, que amb accions de Photoshop permet en minuts generar presentacions hiperrealistes. És compatible amb les versions CS2 a CC. 100 plantilles llestes per usar i de lliure disposició.

Al mes de gener coincidint amb la seva presentació al festival de Sundance, ja em vaig referir a ella . Estrenada ahir a Espanya la cinta em va deixar indiferent. Puc això sí, dir que és correcta. Ashton Kutcher encarna Steve Jobs i no es pot dir que ho faci malament. La pel·lícula com a tal tampoc és deficient. Però podria passar per ser una cinta per a televisió, de les que s'emeten a les tres de la tarda per facilitar la migdiada. Possiblement és degut a que tots coneixem les anècdotes, els moments claus de la companyia, les sentències i frases que centenars de vegades s'han posat en boca de Steve Jobs. I la pel·lícula fa poc més que posar en imatges aquest cúmul de situacions, que per si soles no impacten. No enganxen l'espectador a la pantalla i en certs moments es fa pesada. No aporta res de nou que la faci brillar, sobresortir, destacar... Podria passar per ser un vídeo institucional de la companyia per a nous empleats.

L'aeroport de Barcelona ha creat una aroma propi, el "Barcelona airport essence" , amb l'objectiu d'aromatitzar alguns espais de la terminal. L'aroma en qüestió recordarà a la crema catalana, una essència de fàcil reconeixement, agradable i molt associada a Catalunya. Aquesta acció entraria dins el camp conegut com màrqueting olfactiu. No és nou, i en aquest cas s'aplica a un espai amb la intenció de situar-se en un lloc, com ja va fer al seu dia el grup Zara a les seves botigues o McDonald 's en els seus locals, per atreure al públic. Com a dissenyadors gràfics aquest és un recurs poc utilitzat però molt efectiu. En una de les moltes activitats del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya , se'ns van mostrar diverses formules per utilitzar aquest recurs el màrqueting olfactiu, en projectes del dia a dia (i d'això fa almenys un parell d'anys dins el programa DDD). Catàlegs amb olor de... papers impregnats en... Però això com se'n...

Per què Coca cola i no Pepsi?, Per què PC i no Mac?, Per què Lego i no Tente?, Per què Barça i no Reial Madrid?... En tot moment realitzem eleccions, decidim que comprem, mengem, com ens vestim... Però són aquestes eleccions tan aleatòries que creiem? Realment triem nosaltres? O trien per nosaltres? Com a dissenyadors donem forma gràfica, vestim i fem comprensibles i amistosos conceptes que altres empreses a través d'estudis defineixen com la manera més raonada, eficient, efectiva i eficaç de vendre un producte, d'arribar al consumidor. Cada empresa es dirigeix a un públic específic, amb un missatge específic. Per tant cada empresa es presenta davant la societat de consum, d'una manera determinada i única, diferenciadora en tot moment de la competència, uns valors que s'associaran únicament a la marca, propis i intransferibles. Un determinat color, una forma, un nom, faran que quedi gravada en la memòria col·lectiva una marca. Aquest procés pot portar mesos, anys, o dèc...

Shawn Leslie programador pragmàtic. No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

Henrik Fiskar dissenyador d'automòbils per Ford, BMW, Aston Martin... No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

Sir Alec Issigonis , originalment Alexander Arnold Constantine Issigonis (18 de novembre de 1906 a Smyrna (actual Izmir, Turquia) - 2 d'octubre de 1988 a Longbridge) va ser un enginyer britànic d'orígens grecs. Va treballar com a desenvolupador dels automòbils Morris Minor i Austin Mini. Ell va ser el pare del Mini. No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

  Willem Hendrik (Wim) Crouwel va néixer a Gronigen, Holanda en 1928. Ell és un dissenyador gràfic, relacionat amb les idees de Bauhaus i especialment amb l'Estil Internacional d'inspiració Suïssa. Co-fundador de l'estudi Total Design. No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

Mieke Gerritzen , dissenyadora, artista, escriptora, cineasta, educadora i directora del Museum of the Image a Breda. Pionera en l'art i el disseny digital. No és un article per a la venda, només és un "suggeriment de presentació".

Moltes vegades fem fotos de pantalla per ensenyar un error en un programa. Per enviar instruccions de com fer tal o qual proces... Tots els sistemes operatius disposen d'eines i aplicacions que ens permeten realitzar captures de pantalla totals, parcials... Ràpides. pràctiques i lleugeres. Però altres vegades necessitem fer fotos de pantalla de tot el contingut d'una pàgina web. Per exemple, per tal de penjar-la al nostre portafolis. Llavors hem de fer diverses fotos i processar-les amb programes de retoc fotogràfic. Per facilitar aquesta tasca, cada dia més comuna, hi ha una aplicació en línia que ens permet fer una captura de tota una pàgina web. D'allò que veus a pantalla i tot el que queda amagat. Aquí trobareu l'enllaç. I això és un exemple del que permet fer amb un sol clic de ratolí.

Tots coneixem algú que a calibrat el seu monitor a ull. De la mateixa manera que presumim d'una capacitat insuperable per combinar colors, o som els més pera punyetes detectan desviacions a les proves de color que ens fa arribar la impremta. Sempre he defensat que l'ull humà, igual que el cervell, són imperfectes. Però la tossuderia humana és superior a qualsevol trava o impediment. Per això som l'únic ésser que ensopega dues, tres, quatre... vegades amb la mateixa pedra. Navegant per internet he trobar un joc, que uneix disseny i colorimetria. Molt simple, curiós i enginyós, creat per Kevin Xu, Cathy Lee, i Ari Weinstein. Posen a prova la nostra habilitat per encertar el color de diverses marques mundialment conegudes. Enllaç al joc. Només una cosa més, tens calibrada la pantalla?

És molt important saber exposar amb claredat els problemes. La capacitat de síntesi, la concreció. Són valors molt apreciats en un dissenyador gràfic. Com menys recursos necessitis per resoldre un problema, més eficaç seràs. Moltes vegades no hi ha una segona oportunitat per comunicar el missatge. I cal diferenciar el producte del teu client, de tota la competència. Ja sigui en el lineal d'un supermercat, els prestatges d'una llibreria o en una tanca publicitària a peu de carretera. No dic que aquesta sigui una tasca fàcil (la de sintetitzar un missatge). Però hi ha grans exemples. El Cola Cao o la cançó del Cola Cao , Anunci creat pels Estudis Moro . Les cobertes de llibres realitzades per Daniel Gil , per Alianza Editorial. La tanca per antonomàsia, el Toro d'Osborne, creació de Manolo Prieto . Per tant estem d'acord que el primer impacte és fonamental. Quí no ha comprat un disc per la seva caràtula? O un llibre per la seva coberta?. Per a mi dos exemples clars de co...

Petit documental realitzat per Tamara Romero que fa una anàlisi social de la situació que viu la disciplina tipogràfica en l'actualitat .  

Per dóna la benvinguda a l'estiu recupero un escrit que vaig realitzar al juny de 2008, per a un bloc que tractava la publicitat i el disseny des de l'humor i la ironia. En aquests cinc anys, crisi inclosa, s'han anat en orris molts projectes empresarials. Entre ells, un que en tocava molt de prop i en què tenia molta fe. UOO TEE KINGDOM Amb samarretes així, qui necessita pantalons? . Un local al Raval de Barcelona, on estaven reunides les millors samarretes de petits estudis de disseny gràfic, dissenyadors free-lance i reputades marques. Possiblement les samarretes són un suport ideal per plasmar la creativitat. Solen ser projectes sense client, sense regles... on poder demostrar tot allò que un vol. El límit només el posa un mateix. Tots els dissenyadors hem tingut la temptativa de fer una "col·lecció". Tu, aquell, l'altre... fins i tot jo que tinc una carpeta plena de projectes, que no han vist encara la llum. Però que fem en realitat Quan ens posem una sam...

Una prova de color certificada és una prova que simula l'aspecte final d'un imprès, normalment amb uns altres mitjans o tècniques de reproducció. Què es demana a una prova de color?   Precisió de color (Que s'aproximi al màxim als colors reals d'impressió)  Repetibilitat (Que tantes vegades com es repeteixi una prova aquesta surti sempre igual) Quants tipus de proves existeixen? Tants com proveïdors i enginys han inventat amb aquest propòsit. Podem dividir-les en tres grans grups. Proves basades en pantalla (Softproof). Depenen del correcte calibratge del monitor. Són de baixa fiabilitat. Proves físiques (Hardproof) Proves certificades amb estàndards industrials. Són sistemes tancats certificats per una associació. ECI (European Color Initiative) FOGRA Graphic Technology Research Association ISO (International Organization for Standardization) Proves amb sistemes propietaris. Es generen per a una determinada màquina d'impressió. Com es determina un estàndard per a...

A Hitler tampoc li agrada la idea del Creative Cloud. Una reacció més al ja imminent sistema de pagament d'Adobe. Aquesta feta amb mitjans, i amb molta ironia.

Des que Adobe va anunciar la imminent sortida al mercat de la suite CS7 ara CC7. Els fòrums especialitzats i les xarxes socials van plens de raons. Un pas més en la política iniciada per Adobe. Ara només permetrà l'accés a les seves aplicacions sota el sistema de lloguer. Eliminant la possibilitat fins ara existent de comprar el programa sota una llicència perpètua. D'aquí el canvi de nomenclatura de CS7 (Creative Suite) a CC7 (Creative Cloud). La majoria d'opinions creuen que és una fórmula per acabar amb la pirateria i de passada amb els pseudo dissenyadors. Creure que aquest o un altre sistema posat en pràctica per les grans companyies de programari evitarà el pirateig i la utilització fraudulenta dels seus productes és ser ingenu. No nego que puguin dissuadir a uns pocs. Que es compliqui l'accés als programes. Però és segur que tard o d'hora trobaran com burlar totes les traves. Per tant ells seguiran treballant sense massa complicacions. Els mateixos fòrums ta...

Avui dia del treball deixo una entrevista feta al Degà del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya Amb el títol “ No hem sabut explicar a l'empresa que el disseny no és frivolitat ” el Degá Sr. Jesús del Hoyo, exposa la situació actual de la professió. Enllaç a la noticia apareguda al diari l'Econòmic el passat 20 d'abril.

En altres entrades d'aquest bloc he escrit i desenvolupat la idea que el disseny no és art. I em reafirmo. Però l'art és disseny? Si partim de la base que el disseny ha de comunicar un missatge clar, a un consumidor concret. Compleix l'art aquest objectiu? No. Com a mostra aquest article que el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya va publicar fa algun temps a la seva revista digital Nius del Paradís.  Un cas clar d'art per encàrrec. Llavors el lloguer d'artistes quin preu té? I més important, compleix amb les expectatives? Què motiva la compra d'una obra d'art? Les emocions? L'estètica? El nom de l'artista? La marca? La moda? Els corrents imperants?... Qui lo sá?.   Però com es ven un producte artístic? Em ve llavors a la memòria una conferència a la qual vaig assistir dins del cicle " Els dijous a la nau Gaudí" . Que amb el títol "Valor i preu de les obres d'art" va pronunciar el crític i historiador de l'art ...

Tot dissenyador se serveix de la tipografia per expressar i comunicar allò que necessita en cada moment. Podem utilitzar per a això la font més de moda (aquella que en tres mesos haurem saturat entre tots per un excés d'ús o abús). O les més clàssiques, com les anomena el dissenyador de Milà Massimo Vignelli. I fins i tot aquells que siguin molt hàbils poden crear els seus propis tipus. Però el disseny gràfic és un camp molt ampli, on hi ha especialitats i especialistes per a tot. On un sol no pot aconseguir a conèixer tots els secrets. Entre els molts camps on especialistes en una matèria concreta ofereixen els seus serveis, està la creació tipogràfica. Daniel Rodríguez Valero , professor de disseny gràfic a la Universitat d'Alacant, ha iniciat un bloc, Tipografía Digital, dedicat en exclusiva a la tipografia . Segons ell mateix explica: " Necesitaba organizar todo lo que he aprendido estos años sobre tipografía digital y me he decidido —por fin— a lanzar este blog ....

Els diferents tipus d'enquadernació es distingeixen per la manera en què s'agrupen, cusen o s'encolen els fulls que formen el llibre. Hi ha tres grups bàsics en què s'engloben la majoria dels mètodes d'enquadernació aquests son grapat, cosit o perforat. GRAPAT Quan els grups de plecs van uns dins dels altres direm que van a cavall. Per a ells existeix l'enquadernació en grapa. Aquesta sol utilitzar-se en l'enquadernació de revistes i catàlegs. El procés es talla un filferro per fer grapes de la longitud adequada per al nombre de pàgines de la publicació concreta, s'introdueixen pel plec del llom i es tanquen a l'interior. La grapa pot ser normal o grapa omega, aquesta última permet arxivar el document en una carpeta d'anelles. ALÇAT Quan els grups de plecs s'alcen uns darrera d'uns altres. Tenim tres possibles acabats encolar-los, cosir-los o perforar-los. O dit d'una altra manera tapa tova, tapa dura o espiral. TAPA TOVA L'enquad...

Un vídeo d'animació que mostra les diferents etapes del procés d'impressió òfset. Realitzat per Joel Combes per SDQ Training Center i amb el títol El proceso de "Las Artes Gráficas" s'expliquen les interioritats de la impressió òfset. El vídeo mostra totes les etapes: disseny, art final, preimpressió, impressió i acabats. De gran valor en l'àmbit de l'educació i la docència, en poc més de 15 minuts, de forma amena, dinàmica i molt visual, es desenvolupen de forma clara, concisa i correcta conceptes com ara: la confecció d'arts finals, l'ús de marges, correcció de text, espais de color RGB i CMYK, resolució de pantalla PPI, i de paper LPI, sobreimpressió, plecs, línies de tall, registre, sagnat. O la separació de colors, la creació de planxes d'impressió o l'enquadernació. Una gran eina per a la formació de futurs professionals del disseny gràfic.

Tenir presència a la xarxa, és avui fonamental. Els currículums en paper, les carpetes amb treballs... avui tenen poc a fer davant les xarxes socials especialitzades per sectors professionals, les pàgines web per promocionar-nos, o els portafolis en línia. Aquí us deixo un recull de llocs on crear un portafolis en línia gratuït. BEHANCE http://www.behance.net/   Plataforma de prestigi a nivell mundial. Text, imatges, vídeo i àudio són els tipus d'arxius multimèdia que poden ser compartits. Un aparador virtual per a dissenyadors i artistes. CÀRREC http://cargocollective.com/ Ofereix una interfície gràfica molt atractiva i amb diferents temes personalitzades per triar. Un gran avantatge és que pots utilitzar el teu propi domini. COROFLOT http://www.coroflot.com/ Servei gratuït de creació de portafolis, senzill i ràpid. No tens límit d'imatges o vídeos i pots triar un subdomini per compartir el teu portafolis amb facilitat. Té borsa de treball. CARBONMADE http://carbonmade.com/ Pe...

A l'anterior entrada vaig explicar com calcular el llom d'un llibre. En aquesta presentaré visualment el desenvolupament i adaptació al nostre art final en els tres supòsits més comuns. Realitzaré el dibuix o esquema per el desenvolupament de la coberta amb la que treballàvem en l'entrada anterior: Un llibre de 360 pàgines en paper estucat mat de 135gr. Aquest tenia un llom de 19,80 mil·límetres. Afegiré un format de pàgina, per exemple 170 x 240mm. (fig. 1). Els tres casos d'enquadernació més comuns son: Coberta fresada (fig. 2), coberta cosida amb solapes (fig. 3) i tapa dura de llom recte (fig. 4). Coberta fresada on el format de pàgina no varia i només hem d'afegir 0,5mm. Com a gruix de la coberta de cartró. Coberta cosida amb fil on el format de pàgina no varia i només hem d'afegir 0,5mm. Com a gruix de la coberta de cartró. I 2mm. Per tal que les solapes tinguin joc. Coberta tapa dura on el format de pàgina varia afegint en aquest cas 3mm. a tots els la...

Estàs dissenyant un llibre, catàleg o revista i cal que realitzis el desenvolupament de la coberta. Per tant has de calcular el gruix del llom. Tens dues opcions: La primera i més intel·ligent dirigir-te a l'impressor que realitzarà el projecte i demanar-li que et faciliti una maqueta en blanc. La segona calcular per aproximació el gruix tu mateix. Demanar a l'impressor que ens faciliti una maqueta en blanc. Perquè ens facin la maqueta haurem facilitar les següents dades: Format llibre, nombre de pàgines, tipus de paper, si és cosit o fresat, si porta guardes i el tipus d'enquadernació: tapa tova, tapa dura o flexibook. Calcular el gruix tu mateix, per als casos en els que desconeguis qui realitzarà la producció final. Calcular el gruix del llom d'un llibre és una tasca senzilla. Només has de conèixer una dada més a la llista anteriorment esmentada: El gramatge i volum del paper.   Nombre de pàgines  Per calcular el llom del llibre, hem de saber exactament el nombre de ...

A una entrada anterior explicava com tractar els paràmetres de gestió de color quan s'obre un document. En aquesta explicaré de forma senzilla, com tractar els documents en tancar-los en format PDF/X. Hem realitzat el nostre disseny. Hem d'enviar-lo a impremta i ens demanen que generem un PDF/X. D'ells vaig parlar en aquesta altra entrada. I en aquesta altra de com els sistemes CMS tracten nostre arxiu PDF. L'objectiu final del PDF/X, és generar un arxiu, amb uns mínims de qualitat que ens garanteixi una impressió final correcta. Tots els programes ja siguin de dibuix vectorial, de tractament d'imatge o maquetació, de llicència propietaria o lliure, tenen aproximadament els mateixos quadres de diàleg. Com a dissenyador i generalitzant, quan realitzem la posada en pàgina del material gràfic, no verifiquem si totes les imatges tenen el mateix perfil de color, format de fitxer i fins i tot es pot donar el cas que estiguem barrejant diferents espais de color CMYK, RGB...

Avui he assistit a la presentació a Barcelona del CREATE NOW WORLD TOUR d'Adobe. A mig camí entre la convenció de vendes i la presentació de producte... Quatre hores en què Adobe sense les presses, sense les empentes (excepte en el coffee break) de les típiques i tòpiques presentacions en les fires de mostres, ha disseccionat una a una totes les seves aplicacions. Amb un auditori ple i expectant, han realitzat una exposició meticulosa, mil·limetrada i estudiada on primer Anna Mesas, experta sènior en prevenda en solucions de disseny. A introduït subtilment l'auditori en el flux de treball que es pot crear amb Indesign en els formats tradicionals (que tots coneixem) i com utilitzar i reconvertir la mateixa informació per als nous formats (smartphone, iPad, tauletes...) utilitzant l'estàndard DPS (Digital Publishing Suite). Més tard Antoni Lirio, enginyer de sistemes, ha esmicolat tot el paquet de programes que suposa Edge. Demostrant que cada vegada s'està simplificant m...

Publicada originalment a la Revista Visual número 160. Només faig de transmissor d'un escrit amarg d'Alberto Corazón. Dissenyador multi-premiat a dins i fora de les nostres fronteres. Avalat per una dilatada carrera professional que li permet parlar des de la perspectiva del temps i el coneixement profund d'una professió que estima tant, com tots nosaltres. Aquí teniu l'enllaç a l'escrit: Carta descoratjada d'Alberto Corazón, als meus col·leges dissenyadors.

Es presenta al Festival de Sundance, amb polèmica inclosa. De gènere biogràfic, dirigida per Joshua Michael Stern i protagonitzada per Ashton Kutcher, conegut actor de comèdia. Arrenca amb polèmica, la creada pel 50% viu en la fundació d'Apple, Steve Wozniak. Qui va declarar sentir-se molest i va realitzar declaracions negatives sobre com està tractada la relació que tenien els dos. La cinta que s'estrenarà el 19 abril als Estats Units, comença amb el Jobs somiador encara a la universitat i les seves idees inicials per Apple Computers. El film relata els 30 anys en què el pare d'Apple va passar de ser un jove experimentador, a l'home a càrrec d'una de les marques més reconegudes del món. Com a reis del màrqueting, ja han generat, polèmica i expectació a parts iguals, el que és sinònim de ple a taquilla.

En altres entrades he parlat de diferents recursos, que ajuden a la traducció de text. Avui vull presentar el que al meu entendre va un pas més enllà, en el que és la mera traducció d'un text. Jaume Ortolà i Font ha desenvolupat una eina en línia, lliure i independent del programa amb el qual es treballi. També hi ha la possibilitat de descarregar-lo com a enia d'escriptori. Per a la correcció gramatical i lingüística d'un text. Per tant no només corregeix ortogràficament, sinó que evita que el text sembli realitzat per un indi tret de qualsevol pel·lícula de John Wayne. Aquesta magistral eina la trobaràs en aquest enllaç. 

Un partit de futbol, per posar un exemple que tothom pugui comprendre, pots escoltar-lo en una locució radiofònica, veure'l televisat, o estar al camp. I les sensacions i reaccions, són completament diferents. De la mateixa manera, no és el mateix o no ho hauria de ser-ho, llegir un exemplar de la teva revista preferida en paper o en un tauleta. Com aconseguir què una revista impresa faci el salt a la versió digital?. Ja he comentat que les editorials estan migrant als nous formats. Que els dissenyadors tenim l'oportunitat d'embarcar-nos en nous reptes. El disseny gràfic és la disciplina que s'encarrega de transmetre missatges en forma visual, amb claredat i eficàcia. O en paraules de Saul Bass "el disseny com a eina de comunicació, per sobre de qualsevol altre punt de vista". Sóc neòfit en matèria d'edició digital, però porto anys treballant professionalment com a dissenyador gràfic sobre suport imprès. Les solucions fins avui aplicades, són ramificacion...

Ens dirigim inexorablement cap al futur que dibuixava Ray Bradbury en la seva novel·la Fahrenheit 451?   L'any que hem deixat enrere i en què per segona vegada en el que va de segle, m'he perdut la fi del món, m'ha demostrat que tot està evolucionant a una velocitat vertiginosa. Que la tecnologia és caduca. Que estem immersos en un canvi radical, del com es consumeix la cultura i de què s'entén per cultura. He vist com grans editors especialitzats en arquitectura, disseny, art, urbanisme, comunicació... Han deixat caure la majoria de les seves publicacions periòdiques en paper. Unes han estat eliminades, altres passen a editar-se únicament en format digital. Els elevats costos de producció tradicional sobre paper (preimpressió, planxes, paper, posada en màquina, impressió, manipulació i acabats. Al que cal afegir la distribució) han acabat amb unes quantes capçaleres aquest any. Les que han sobreviscut, ho faran als llimbs del digital, ara que el retorn de la inversió p...