Badia Grafista

Un animat verd radiant, exuberant. Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE® 17-5641 Esmeralda, com el color de l'any per al 2013. "La percepció d'Esmeralda és sofisticat i luxós. Des de l'antiguitat, aquest matís lluminós, magnífica ha estat el color de la bellesa i la nova vida en moltes cultures i religions. També és el color del creixement, la renovació i prosperitat - cap altre color transmet regeneració més que verd."   Més informació, dades de colorimetria a Pantone: Color de l'Any 2013.  

En el món del disseny gràfic (que és totalment oposat al de les belles arts), és molt important entendre el problema que vol resoldre el client. Susan Kare dissenyadora gràfica. En altres entrades en aquest blog he parlat de com i perquè el dissenyador gràfic, no és un artista. A l'altre costat de la balança es troben artistes que flirtegen amb el disseny gràfic, la cultura de masses... Aquest seria el cas de per exemple Carolina Toscano. Com molts altres artistes de l'art pop es nodreix de tots aquells elements que ja han quedat retinguts, referenciats, emmagatzemats, i impregnen la memòria col·lectiva per crear un món icònic propi. A mig camí del surrealisme, amb una clara influència del street art, el graffiti... la denúncia social, la crítica al sistema. Amb una mica d'ironia i sarcasme pròpies d'aquest isme artístic. I això és art. Més mostres d'aquesta artista plàstica al seu bloc Studiotoscano. Una altra cosa és que cada dissenyador gràfic tingui un estil més...

Cada vegada és més freqüent dissenyar per a la xarxa, suports mòbils... Desplaçant poc a poc el tradicional disseny sobre paper. Sempre ha estat important l'elecció del paper, més fins i tot en aquests moments, en què perd terreny el disseny sobre aquest suport. Depenent de l'elecció d'aquest, més enllà del contingut formal i la seva òbvia funció com a suport, aquest transmet sensacions al tacte, l'olfacte, a la vista... que hem de tenir en compte. Moltes vegades seleccionem un paper i no aprofitem totes les seves possibilitats, menyspreant així les seves característiques i impedint que el nostre disseny llueixi com caldria. Hi ha diversos tipus de paper, però avui en dia, el primer tret que predomina en l'elecció del mateix és que vingui recolzat per alguna de les certificacions ecològiques mediambientals PEFC, FSC... donant així un valor afegit al producte. No tinc intenció de fer una classe magistral sobre el paper, ni tinc els coneixements per fer-ho, ni ho crec...

Com tots sabem hi ha múltiples variants de pdf, des d'aquells que permeten interactivitat, formularis i enllaços externs, multimèdia (àudio o vídeo)... diferents nivells de compressió i optimització pel seu flux a la xarxa. Però els que avui ens interessen són aquells que s'utilitzen per a l'intercanvi de dades digitals en arts gràfiques la versió PDF/X. PDF ( Portable Document Format ) format de document portàtil. Va ser creat per Adobe el 1993, ara és l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO) l'encarregada de definir les característiques del format, que Adobe li va cedir. Així, el pdf deixa de ser un estàndard de facto per esdevenir una norma ISO. Des de la versió PDF/X-1: 2001 fins a la versió PDF/X-5: 2010 s'han anat succeint molts canvis, adaptacions i millores, totes elles encaminades a simplificar la creació de l'art final per part del dissenyador. I al seu torn que el receptor d'aquest, l'impressor, tingui garantits uns mínims...

No és el primer cop que deixo escrit que conscient o inconscientment estem realitzant gestió en tots els nostres documents. Breument i sense entrar en complicades explicacions tècniques, donaré quatre pautes per realitzar aquestes conversions de forma conscient i obtenint així els millors resultats possibles. Tractarem les normes de gestió de color de la mateixa manera per a totes les aplicacions. De retoc fotogràfic, vectorials o de maquetació. I també tots els espais de color RGB, CMYK, o escala de grisos. Encara que ja comento ara que podeu aplicar diferents paràmetres a cada espai de color, fent que cada un d'ells es comporti de manera diferent. Tots els programes tenen més o menys les mateixes característiques en quant a opcions de conversió o gestió de color es refereixen. Dividides en tres grups essencials Desactivar la gestió de color, conservar la gestió de color o convertir o adaptar la gestió de color. Com respondre a les preguntes que sobre gestió de color ens fan les d...

La resposta senzilla a aquesta pregunta recurrent entre els dissenyadors, aquell que et recomani el teu impressor. Però sóc conscient que no sempre es coneix l'impressor. No tinc intenció de fer un article tècnic. Només donaré unes pautes per triar el perfil estàndard més correcte segons el treball a realitzar. Breument recordaré que un perfil de color conté les condicions concretes d'impressió i/o visualització d'un perifèric concret. Qui vulgui informació més exhaustiva sobre aquest tema adreceu-vos a l'apartat gestió de color, d'aquest mateix bloc. No és el mateix utilitzar un perfil Coated FOGRA 39 (ISO 12647-2:2044), que per exemple, un perfil JAPAN COLOR 2001 Coated o el perfil US Sheetfed Coated v2. Si bé els tres indiquen que són perfils per utilitzar sobre papers estucats, i impressió òfset de full pla, el primer està pensat per a les màquines i sistemes d'impressió, tintes, planxes... d'Europa, el segon ho fa per Àsia i el tercer per Estats Units. ...

L’Anna Vives, una noia amb la Síndrome de Down, ha creat la seva pròpia tipografia. Junts, i sumant capacitats, podrem construir un món millor. La tipografia lletra Anna ens ho simbolitza. La lletra està disponible per escriure en qualsevol processador de textos, com el Word, per exemple. L’objectiu d’aquesta iniciativa de l’Anna, que també vol representar el col·lectiu de persones discapacidades, és aconseguir difondre i potenciar els valors associats de la lletra: la igualtat social i la importància del treball en equip sumant capacitats. Aquí teniu l'enllaç per descarregar-la http://www.annavives.com/?page_id=624 L’Anna posa la seva tipografia gratuïtament a disposició de projectes educatius i socials. Per a projectes comercials poseu-vos en contacte amb marcvives@itinerarium.cat . Us encoratgem a explicar l’us què en feu a través de Twitter, Facebook, Instagram, Pinterest i altres social media sota el hashtag #lletraanna . I a seguir-nos als nostres canals de Twitter i Faceb...

Tots coneixem fins a l'últim dels termes i vocables en anglès de la nostra professió. Briefing, target, display o flyer per posar uns exemples. Però sovint desconeixem aquests termes en la llengua que hem parlat sempre. Des de fa anys hi ha una preocupació per donar resposta a tot l'allau de termes anglosaxons que ens arriben. Com a exemple aquests diccionaris publicats: Títol: Com es fa un llibre. Diccionari de les Arts Gràfiques Autor: Miquel Joseph i Mayol  Editorial: Pòrtic  Any: 1979  ISBN: 84-730-6116-0 Títol: Vocabulari de reprografia   Autor: --  Editorial: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana  Any: 1993  ISBN: 84-477-0094-1 Títol: Guia pràctica de la publicitat   Autor: Toni Vinyes  Editorial: Columna - El Pont De Pedra  Any: 1994  ISBN: 84-86612-34-9 Títol: Lèxic d'arts gràfiques i edició   Autor: TERMCAT, Centre de Terminologia  Editorial: Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria, Comer...

Aquest és el títol de l'editorial de Nius del Paradís. El Butlletí electrònic del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya. On s'exposa la confusió entre art i disseny.

 Es confon amb massa facilitat i freqüència disseny i art. Ambos utilitzen llenguatges semblants, paral·lels, però amb finalitats ben diferents. El disseny té com a finalitat comunicar amb eficàcia i eficiència un missatge. L'art no. Un exemple, menor i si voleu superflu. No conec un sol disseny al qual no se li hagi donat un nom, correcte i coherent amb l'ús a què va destinat. En canvi hi ha centenars d'obres d'art emparades sota el títol genèric: Sense títol. Què vol dir això?

 En aquesta confusió entre art i disseny, l'Ajuntament de Barcelona a cregut oportú encarregar la comunicació d'un acte com el cartell promocional de les festes de la Mercè a un reconegut artista Jaume Plensa. Ha comprat art per encàrrec, no disseny. Enllaç al  Butlletí electrònic del Col·legi Oficial de ...

Volíeu dir: Tot és disseny, tot! Escriviu text o una adreça d'un lloc web o bé traduïu un document. Cancel·la traduït automàticament per Google All is design , all ! Alpha Paul Rand, (nascut amb nom originari Peretz Rosenbaum), va néixer el 15 d'agost del 1914  i va morir el 26 de novembre del 1996). Va ser un dissenyador gràfic nord-americà molt reconegut per la creació de logotips d'algunes identitats corporatives més importants dels Estats Units: IBM, Westinghouse, Unite Parcel Service, ABC i molts més que l'han convertit en un geni de l'època. No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

Think more , design less. Ellen Lupton , va néixer el 1963, a Filadèlfia, Pennsilvània. Dissenyadora gràfica, escriptora i docent. Ben coneguda per la seva fascinació i estudi dins la tipografia. No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

The design is a language and most importantly how to use this language. Tibor Kalman (6 juliol 1949 - 2 maig 1999) va ser un dissenyador gràfic d'origen hongarès, conegut pel seu treball com a editor en cap de Colors, la revista. No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

A design is not finished until somebody is using it . Brenda Laurel és una escriptora pionera, investigadora, dissenyadora i empresaria en els àmbits de la interacció humà-ordinador , la narrativa interactiva i els aspectes culturals de la tecnologia, No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

Un any més frases que grans dissenyadors i artistes han deixat escrites. Le design n'est pas ce que vous voyez , mais ce que vous faire voir . Hilaire-Germain-Edgar de Gas, més conegut com Edgar Degas (París, 19 de juliol de 1834 - 27 de setembre de 1917), va ser un pintor i escultor francès. No és un article per a la venda, només és una "suggeriment de presentació".

"Es inútil que vengas a ofrecer tus servicios ahora, Luis. Danone sólo ofrece sus campañas a las mejores agencias del país. O sea que lo tienes muy fácil, haz que la tuya sea una de ellas. Cuando lo hayas conseguido, seremos nosotros los que te vendremos a buscar". Luis Bassat. El libro rojo de la publicidad. ISBN: 84-7583-573-2. Ediciones Folio, S.A. 1993   Llegia l'altre dia en un bloc, una entrada en què es parlava de l'intrusisme en la nostra professió. El discurs que no és nou i el debat recurrent. No obstant això crec que hi ha un error de plantejament. No és el dissenyador qui tria l'empresa, sinó al revés (com demostra l'extracte que obre aquesta entrada). D'això també jo he parlat en altres entrades d'aquest bloc . Generalitzar sempre és perillós, però necessari per qualificar i quantificar. Jo sempre defensare la feina del dissenyador com a professional. Però tots aquests debats tenen un problema de discurs circular, el peix que es mossega ...

"Si la fotografia és una finestra al món, la fotografia esfèrica és la porta que et permet entrar-hi" Narcís Rovira Castellà. Especialista en fotografia 360º. Avui he tingut l'oportunitat i el plaer, de conèixer i conversar amb Narcís Rovira, fotògraf freelance especialitzat en fotografia 360º, dins de la jornada de portes obertes a Can Xalant. Un jove que aprofitant-se dels coneixements tècnics que posseeix, porta la fotografia al punt en què es transforma en art. Com a gran amfitrió, que ha estat , i dotat d'un inigualable talent per a la comunicació , ha explicat tècniques i processos bàsics , fent- los simples i comprensibles per profans . Realitza els seus treballs tant de forma analògica, amb una Lomography Spinner 360°, obtenint un fotograma continu sobre pel·lícula estàndard de 35mm. Com digital, amb una càmera rèflex convencional captura diverses imatges, que després d'un procés de retoc en programes de tractament donen com a resultat un...

Diseño mediocre, ¿Hasta Cuándo? era el titular d'un article d'opinió signat per JOSEP MARIA GARROFE de JMG Garrofé Disseny a la Revista Proyecto Contract número 37, allà per l'any 2007. En ell expressava el seu malestar per una situació anòmala en l'àmbit del disseny gràfic. Però el disseny mediocre, lluny d'acabar, s'està estenent com una metàstasi en la professió. Primer van arribar les webs de subhasta inversa de les que ja vaig opinar en aquest blog. Ara ho fan les webs de crowdsourcing. Més perjudicials al meu entendre encara que les primeres. Podria exposar una tesi sobre el funcionament d'aquestes webs de tercial·lització massiva, que externalitzen una tasca que normalment realitzava la companyia (o client). Però Alvaro Sobrino al seu bloc fa uns dies disseccionava el tema amb maestria i talent. I sent conscient de la repercussió de les seves paraules a la xarxa, algú respon . Indignat?. Decidiu vosaltres cap a on es dirigeix ​​el disseny gràfic.

Darrera del glamur i la idealització de la professió, els premis i la cara més enlluernadora, com passa en moltes altres, hi ha àrdues jornades de treball, llargs processos de síntesi... Un bon exemple del dia a dia, és el que mostra el programa de La 2 Los oficios de la cultura , on el dissenyador gràfic Manuel Estrada, ens permet entrar i tafanejar el seu estudi. Especialment recomanable per a estudiants de disseny.

En altres entrades he explicat com funciona un sistema de gestió de color bàsic. En aquesta explicaré com funciona un sistema CMS bàsic, en arts gràfiques. En arts gràfiques CMS significa: Sistema de Gestió de Color (Colour Management System). I realitza funcions de conversió de color entre diferents perfils, arxius, o dispositius. No obstant això en disseny web CMS significa: Sistema de Gestió de Continguts (Content Management System) permetent la creació i administració de continguts a través de la creació una estructura de suport. Un sistema CMS permet anar un pas més enllà en la gestió de color. Em centraré en el que aquest programari pot aconseguir amb els nostres, o pels nostres, arxius pdf realitzats en l'estudi. Partim de la base que hem generat un pdf acord amb una de les variants de sortida PDF/X-1, PDF/X-1a, PDF/X-2, PDF/X-3, PDF/X-4 de la norma ISO existent per a arts gràfiques. Cadascuna d'aquestes especificacions està enfocada a un ús particular en el món de la i...

Si fa uns anys el boom era estar a les xarxes socials, o en cas contrari no eres ningú. Avui és posar un codi QR a la teva publicitat, al teu currículum vitae... Quick Response Barcode , o codi QR. Igual que els codis de barres tan estesos, però bidimensionals. Permeten emmagatzemar informació en una matriu de punts. Si bé no són nous, aquest tipus de codis, ja tenen un parell de dècades, la contínua evolució de la tecnologia permet ara que a nivell usuari i amb un simple mòbil puguem emetre o rebre informació. http://www.qrstuff.com/ és un lloc que genera aquests codis a partir d'una URL, un SMS, un número de telèfon o una targeta Vcard, enllaços directes a Youtube, Google Maps, Twitter, Facebook, Linkedin, accés a botigues en línia com App Store o iTunes, o fer pagaments directes a través de Paypal, entre moltes possibilitats. Per poder llegir, visionar, un codi QR necessites un programari gratuït que la mateixa pàgina ofereix i que un cop instal·lat al teu mòbil permet escaneja...

L'evolució constant i imparable de les tecnologies, produeix danys col·laterals. En aquesta ocasió la mort definitiva després d'una llarga agonia de Freehand. De la migració de Freehand cap a Illustrator he parlat en diverses ocasions. L'últim sistema operatiu de Mac ja no permetia la instal·lació del programa. Un pas més enllà va Adobe, no incloent en la versió CS6 d'Illustrator un convertidor pels arxius provinents de Freehand. Explicat per personal d'Adobe, la decisió és un pas més. Tan aviat com Macromedia va ser absorbida per Adobe, aquesta anuncia la desaparició del programa. Però els usuaris de Freehand persisteixen en discutir un punt que és mort. [...] Tot ha funcionat com ja havia indicat. [...] Ara es fa un pas més en l'era de l'ordinador de 64 bits, on s'han "deixat caure" les aplicacions de 32 bits. Per exemple el paquet CS6, en el Mac només funciona amb Mac OS 10.6.8 i 10.7.x Adverteixen també que això va per als sistemes opera...

Cada vegada més, els impresos que dissenyem, fan constar la seva eficiència ecològica i implicació mediambiental. Segells de FSC o PEFC són ja comuns en qualsevol imprès. Les marques donen així un valor afegit al seu producte. Un pas més enllà va la Eco Calculadora . Amb ella Arjowiggins Graphic, ofereix la possibilitat de donar informació més exhaustiva sobre la reducció de l'impacte mediambiental en termes que qualsevol profà pot entendre. Reducció de les escombraries generades, dels gasos d'efecte hivernacle, d'aigua, energia o la fusta utilitzada entre d'altres. Permet a més que aquestes dades els facis públics en els teus impresos, si així ho desitges.

Sempre he defensat que el disseny no és art. El dissenyador no és artista. Es deu a uns objectius clars. Marcats per un briefing , supervisat per directors d'art, departaments de màrqueting i en última instància, l'aprovació del client. No oblidem que hem de fer arribar un missatge clar i concís, a un receptor. Sense divagacions, dubtes, sense dispersió d'idees... Un cop de puny directe a la boca del estómac. Hem de comunicar! L'artista, per contra, com a creador lliure, realitza una obra en què la comunicació amb un possible receptor, no és necessària com a finalitat en si mateixa. En altres entrades he intentat explicar com generar idees , d'on treure inspiració ... Sense contradir tot l'exposat anteriorment en aquesta i altres entrades, reconec que per descomptat tenim molts punts en comú amb artistes de tot tipus. Ens movem en una professió transversal en la qual compartim tècniques, recursos i llenguatges... amb no poques i diverses disciplines artistiques....

En el descans de l’últim seminari al qual vaig assistir, alguns assistents van iniciar una conversa sobre la greu situació de la professió a causa de l’intrusisme, des d'una perspectiva al meu parer, massa individualista. La primera vegada que recordo haver sentit parlar d’intrusisme professional va ser fa molts anys, quan el gremi de forners va sortir al carrer per reivindicar el que segons la seva opinió era “joc brut i deslleial”. Les panificadores industrials, subministraven a grans superfícies i supermercats un pa prefornejat “de baixa qualitat i més econòmic”. Es denomina professió liberal a aquella activitat en què impera l’aportació intel·lectual, el coneixement i la tècnica, tenen a més una característica molt particular com és la remuneració dels qui les exerceixen, no és un salari, sinó que es realitza mitjançant el pagament d’honoraris lliures. El disseny gràfic s’engloba en aquest grup de professions liberals. Una professió, fins fa molt poc temps “inexistent”. Fins al...

És el moment de visualitzar tot allò que s’ha explicat en les diferents entrades que he dedicat a aclarir els principis bàsics de la gestió de color. De canviar utilitaris i esportius, per perfils, traductors... A les entrades anteriors sobre gestió de color, vaig explicar la importància de caracteritzar un perifèric , què és un perfil ICC o com es realitza la conversió de color entre diferents perfils i perifèrics. És el moment de posar exemples pràctics.  Colors idèntics es poden generar per dues vies: mitjançant un sistema obert, basat en estàndards, amb els dispositius més diversos (fig. 1) o creant un sistema tancat en el qual tot el procés de tractament queda limitat a un únic dispositiu de sortida. Com funciona tot el procés? Unim les peces d’aquest trencaclosques. Tenim una imatge en pantalla i desitgem treure una còpia a la nostra impressora (triem un píxel que seguirem en tot el procés) (fig. 2). Partim de la base coneguda per tots, que el monitor utilitza diferents com...

En entrades anteriors insistia en la necessitat de migrar de Freehand a Illustrator. Un mal tràngol per a molts, que retarden aquesta decisió inevitable. O per a aquells que obligats per les circumstàncies no han tingut alternativa. Són moltes les diferències entre els dos programes, no ens enganyem. I Depenent de la utilització i les necessitats de cadascú, notarà en major o menor mesura aquests canvis. Ara bé un dels majors perills als quals tots ens enfrontem, és la desaparició dels objectes blancs dels nostres arts finals. Freehand entén el color blanc, com el color del suport, color paper. Permet generar un objecte o text en qualsevol color (negre, blau, vermell...) i sobreimprimir aquest objecte. Si canvies d’opinió i decideixes utilitzar un nou color (groc, verd, marró...), Freehand manté activada la sobreimpressió d’aquest. Per desactivar-ho has de fer-ho manualment. Únicament en el supòsit que la teva elecció sigui el color blanc, Freehand automàticament desactiva la sobreimp...

Quan explico com es realitza un procés, faig exactament això, sense entrar a mostrar funcions en programes concrets, ja siguin aquests, propietaris o de programari lliure. Crec fermament en que aquest és un bloc dedicat a la creativitat, que no a la preimpressió, encara que així pugui semblar-ho. Ha de ser el més plural possible. Sent aquesta la filosofia imperant, busco sempre totes les alternatives possibles. Avui vull apropar-vos a la secció de recursos un cercador de programari lliure, de programes gratuïts . De molt senzilla utilització, ja que només cal introduir el nom del programa propietari o de pagament i la plataforma o sistema operatiu per al qual desitgem aquesta aplicació. Aquest cercador et mostrarà totes les alternatives.

Com moltes altres vegades he dit, cent dissenyadors davant un mateix projecte donaran amb cent propostes a priori correctes. Llavors com es tria un disseny? Quin és el bo? Què fa que un disseny sigui acceptat? Darrera d'aquest suggerent títol, una ironia en tota regla, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, oferia una altra de les seves sessions Dijous Dosi Disseny. Tres conclusions es desprenen de la xerrada: totes les decisions parteixen del subconscient, el disseny és poc més que intuïció i la formació no és imprescindible. Visca l'anarquia. Sigmund Freud va crear la idea de l'inconscient, com el magatzem dels desitjos instintius, necessitats i accions psíquiques. Què predomina quan prens una decisió, la raó, l'emoció? No trobo millor resposta a aquesta pregunta, que allò escrit per Toni Segarra en el seu llibre Desde el otro lado del escaparate. Editorial Espasa, any 2009. ISBN 978-84-670-3084-5. "Wolfang Schmidt no sabe explicarlo, pero sabe perf...

Fem memòria, tenim dos vehicles, dos conductors i dos trajectes. Ens centrarem en el conductor de l'utilitari, aquest va acompanyat d'un traductor (recordareu que no parlava idiomes) però són el binomi perfecte. Tenim perfilats tots els nostres perifèrics, però cadasqun "parla" o interpreta el color de forma diferent i única, per tant estem davant la torre de Babel. Diferents espais de referència RGB, CMYK ... i dins d'aquests, diferents espais de treball. Uns espais de treball són molt més amplis que altres, tot i partir tots d'un mateix espai de referència. Cada dispositiu té llavors el seu espai de treball concret i únic. Necessitem un nexe comú entre tots ells. Segons els estàndards promulgats per l'International Color Consortium (ICC). Els perfils descriuen els atributs de color d'un dispositiu en particular, per la definició d'una correspondència entre el dispositiu origen espai color objectiu i un espai de connexió de perfil (profile connect...

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya acull l'exposició temporal L'ENIGMA DE L'ORDINADOR.  Un repàs a la historia d'aquesta eina que s'ha fet imprescindible per desenvolupar gairebé qualsevol feina i també per gaudir del temps d'oci.  En paraules del Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya el Sr. Eusebi Casanelles i Rahola: Molts creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat els orígens de l'ordinador es troben al voltant del V mil·lenni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills [...] des de la gènesi fins a l'eclosió tecnològica actual, a través d'un recorregut visual amb una completa mostra [...] més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important d'Europa. Trobareu des dels primers mainframes fins al darrer iPad. Tots aquells que ...

Normalment utilitzo aquesta secció per donar a conèixer recursos que són a la xarxa, ja siguin aplicacions, com cercadors tipogràfics o generadors de codis de barres... pàgines temàtiques, com bancs d'imatges o de dibuixos vectorials... Avui però, vull presentar una iniciativa de Pere Farrando sota el títol "Escriure amb un Mac" . És el primer videotutorial del que l'autor comenta serà una sèrie. La brevetat i precisió amb la que explica el tema: Paràmetre d'idioma en InDesign , fa ineficaç qualsevol intent de millora. Té l'al·licient o plus afegit de ser en català. Aquí teniu l'enllaç.