Badia Grafista

Molts encara enyoren i anhelen la tornada del programa de dibuix vectorial Freehand. El dia dels innocents és la data ideal per expandir un rumor. Una empresa catalana dedicada a la formació tecnològica de dissenyadors gràfics, llança avui una campanya d'autopromoció dels seus serveis.  L'esquer és clar, la tornada del programa vectorial Freehand. A la 1 del migdia i de forma directa he rebut un correu electrònic amb l'assumpte: Torna Freehand!!!. Personalment no faig cas a aquest correu, ja que el dia que Adobe va anunciar la mort del programa, vaig tornar i recalco vaig tornar a utilitzar Illustrator. En la meva trajectòria professional i el conseqüent pas per diferents estudis, només un programa ha estat company inseparable de viatge: Photoshop. Programes de maquetació PageMaker (que va morir i ningú posar el crit al cel), més tard Quarkxpress i avui Indesign. Els vectorials Illustrator com a primer company, Freehand per imposició dels meus superiors o Corel Drawn... Pu...

Ni una, ni dos, ni tres ... moltes més vegades m'han preguntat si conec o sé on descarregar un programa de codis de barres.  Hi ha moltes pàgines que generen codis de barres. Aquesta treballa en línia (no cal descarregar cap programa). De disseny molt simple. Però tot el que té de simple, ho té de eficaç. Amb multitud d'estàndards per adaptar-se a qualsevol necessitat: EAN, UPC, ISBN ... I així fins a 58.  Un cop generat el codi, ens mostra l'aspecte final d'aquest i ens permet descarregar-lo en els següents formats d'arxiu EPS, JPEG, BMP, PNG i TIFF.  I el més important, per sinó ho he esmentat, completament legal.

To dinàmic entre rosa i vermell. Pantone autoritat mundial en color ha anunciat avui el PANTONE 18-2120 Madreselva (en castellà) Lligabosc o Baladre (en català), com el color de l'any per al 2011. "El color Lligabosc emana qualitats positives gràcies al poderós vincle amb el seu color matern, el vermell, el color més físic i viu en la gamma de colors. [...] La intensitat d'aquest alegre color entre rosa i vermell, atrau i enganxa.." en paraules de Leatrice Eiseman, directora executiva de Pantone. Més informació, dades de colorimetria a Pantone: Color de l'Any 2011.  

Parlava fa uns dies amb un fotògraf. Té tots els processos, les rutines, gestionades a través de droplets, per tant totes les labors tedioses de les quals tant parlo en aquest bloc les realitza automàticament.  Molts dels dissenyadors amb els quals mantinc contacte, eviten gestionar els arxius d'imatge, no tant per una falta de coneixement, com pel que consideren una evident perduda de temps. El que vingui darrere que ho manipuli si ho creu necessari, en aquests temps la impremta. Que ha assumit en molts casos també el paper de taller de fotomecànica. I si surt malament, o no m'agrada el resultat, sempre podré dir: CULPA DE LA IMPREMTA (perdoneu-me els uns i els altres però des de la primera entrada d'aquest bloc tenia ganes d'escriure-ho).    Què és un plugin ?    Un plugin és una aplicació que funciona dins d'una altra. Obrim llavors un altre programa a través de Photoshop o Gimp i realitzem canvis en les nostres fotografies sense necessitat de tancar-...

"En comptes de fer-ho bé des del principi, està fet malament fins a la fi" . Aquesta frase, està agafada al vol en una conversa col.loquial. Així a pèl, en cru i sense preàmbuls sona dura i despectiva cap al treball dels altres. Però explica una realitat, amb la meitat de l'esforç posat en realitzar "x" art final, es poden aconseguir millors resultats.  Des d'aquest bloc he desenvolupat en tot moment el pensament del dissenyador com a creatiu, la persona multidisciplinar que genera idees aplicables a diversos camps d'acció. Conscient del que això comporta, faig valer aquell refrany que diu: qui molt abraça poc estreny. I sempre recomano envoltar-se de professionals tècnics en totes aquelles disciplines que toquem habitualment. Coneixedor que avui mantenir un equip propi és tasca difícil. Recomano envoltar-se dels millors externs.  En una altra entrada ja vaig apuntar que el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà. El dissenyador crea,...

A l'entrada anterior vaig explicar com realitzar un quadernet físic i la seva utilitat. En aquesta explicaré com fer un quadernet en esquema o diagrama.  La pràctica quotidiana, el fet cert, que moltes vegades només necessitem saber quines pàgines formen part d'un plec per combinar per exemple, un color especial, posar les millors fotos en les pàgines centrals de cada plec ... fan molt útil la realització de quadernets en esquema.  De les diverses fórmules que conec detallaré dues. Demostrant així que sempre hi ha més d'una forma possible de realitzar correctament una operació: el mètode acadèmic (aquell que ensenyen en els centres educatius), i un segon procediment alternatiu (que vaig aprendre al carrer).  Exemples representats 3 formes (plecs) de 8 pàgines (24 pàgines en total).    QUADERNET PER FORMES ALÇADES     En un full de paper realitzarem tantes línies verticals com formes ens indiqui l'impressor. Cada línia representa una forma.  I...

Imposició és el terme utilitzat per denominar el nombre de peces que entraran en un format de paper (forma). En el cas de revistes, catàlegs o llibres ... el nombre de plecs.  Molts projectes faran necessària la realització de quadernets (cuadernillos / booklet) físics. Conèixer el gruix del llom d'una publicació, en els casos en què aquesta vagi alçada. O el desplaçament lateral en aquells que sigui embotit, són alguns exemples. Hi ha dos tipus de plegat bàsic, en creu o paral.lel i un tercer suma de tots dos el combinat.  En el moment de realitzar les nostres maquetes tindrem en compte el nombre de plecs, el seu ordre, les pàgines que integren cada plec, ja que aquests no tenen perquè ser tots iguals i si aquests van alçats o embotits. Informació que ens ha de facilitar l'impressor. No està de més demanar-li una maqueta en blanc.    CREU:   Els plecs són sempre en angle recte. 4, 8, 16, 32 són els quaderns més comuns. (Fig. 1)    PARAL.LE...

La majoria de programes permeten treballar amb capes. Tan còmode com resulta el seu ús i tan desconegudes com semblen.  Pot ser que la paleta de capes més coneguda sigui la del programa de retoc d'imatge Photoshop . Tots els programes disposen de paletes de capes. El seu funcionament és similar i molt senzill.  L'avantatge més significativa del treball per capes en programes de dibuix o maquetació, és poder situar els diferents elements que componen el nostre disseny a diverses "fulles superposades". Podent així manipular amb major celeritat i control tots els elements. Pots bloquejar, ocultar, canviar l'ordre, eliminar, agrupar les capes, aquestes s'apliquen a tot el document. (Fig. 1) Representació de les capes, com si de fulles superposades de paper ceba es tractarà.  Tot treball que decidim fer per capes hem plantejar-lo amb especial cautela. D'una banda hem de controlar que elements posem en cada capa. Prestant especial atenció al fet que quan desacti...

Després de tot procés de maquetació dels arxius finals que farà arribar a l'impressor o al seu client, en molts casos queden plens de material innecessari. Això produeix pèrdues de temps, i fins i tot, són causa de no pocs errors.   El procés de maquetació passa per molts estats de canvi i transformació. Recuperació de material antic, arxius enviats directament des de les oficines dels nostres clients, translació d'informació d'uns programes a altres. Involuntàriament els arxius finals sigui quin sigui el programa utilitzat s'omplen de continguts innecessaris: a la paleta de capes, la paleta de colors, tipografies que al final es van desestimar, continguts diversos fora dels marges de treball. Són només alguns dels exemples més comuns.  Donar per acabada la fase de maquetació en el moment en què el seu disseny ha estat aprovat, sense realitzar un filtrat dels arxius és sortir ha jugar a la ruleta: Tindré sort avui?. Depurar tota aquesta informació que en aparença no afe...

Negre amb reforç, negre amb coixí, negre intens o negre enriquit, diferents noms per descriure un procés usual en arts gràfiques el recobriment d’àrees sòlides de tinta negra.  Per si sola, la tinta negra mai és prou intensa. De vegades necessitem aplicar un negre potent a la nostra creativitat. Masses extenses de color, o que l'efecte que produeix la sobreimpressió no ens agrada, recomanen altres solucions. En teoria aquest color negra podria estar format per un 100% dels quatre colors primaris CMYK, conegut també com a color registre. A la pràctica, l'aplicació d'aquest color a grans masses és un problema greu. Cada paper té un límit total de tinta que pot absorbir. Aquest límit varia també entre els diferents sistemes d'impressió, el tipus d'assecat... El límit total de tinta o cobertura de tinta es més o menys i com orientació: en papers porosos, de poca qualitat, d’aproximadament el 280% en quadricromia, en estucats d’aproximadament 340%. Per tant no sempre pod...

A l'entrada anterior explicava què és, quina utilitat té i com s'aplica el trapping. Avui toca la sobreimpressió de tintes. Com treure partit a un recurs poc utilitzat.  Les tintes utilitzades en offset són translúcides, permeten veure la superposició de colors que produeixen unes sobre altres (aquesta peculiaritat es coneix com trapping : és, per tant, l'habilitat d'una tinta a "adherir" a la capa de tinta impresa prèviament . En aquesta situació la seqüència de color arriba a ser molt important perquè diferents seqüències podrien produir diferents matisos.) creant així els efectes de color. Això passa tant en les tintes de quadricromia, com en els colors directes. Per oposició en el procés d'impressió serigràfica els colors són completament opacs, cada color és un color directe.  Aprofitant les propietats de les tintes d'impressió òfset podem crear i manipular els colors o efectes alterant el resultat.  Aspecte final del nostre projecte sense aplicar...

Trapping o rebentat de tintes, sobreimpressió i negre enriquit, negre amb reforç o negre amb coixí són tres termes d'arts gràfiques que descriuen tres processos diferents però cosins germans. Als que dedicaré les tres pròximes entrades. De forma senzilla coneixerem les possibilitats de tots ells, i així poder decidir com i quan aplicar cadascun segons el resultat que desitgem obtenir.  Què és el trapping o rebentat de tintes? La compensació dels possibles espais blancs entre colors diferents que apareixen durant la impressió, ja que el paper es mou a l'hora d'imprimir.  Qui ha de fer el trapping, el dissenyador o l'impressor? Sempre el dissenyador que des del primer moment ha de decidir i en conseqüència actuar segons els seus criteris estètics. Segons com juguem amb el trapping donarem un aspecte i acabat al nostre document o un altre. També cal tenir en compte que cada treball per la creativitat, el tipus de paper o el sistema d'impressió requereix un tractament e...

La fotografia digital a suposat la mateixa revolució que en el seu dia va haver de ser el cotxe amb motor de combustió pels carros de cavalls.   Un nombre elevat de fotògrafs que treballen en suport digital són reticents a lliurar els arxius fotogràfics preparats per a la seva utilització en espai de color CMYK, lliurant així, el material en espai de color RGB. Només aquells que realitzen retocs, efectes, o acabats més enllà de la simple instantània accepten subministrar en espai de color CMYK.  Comprenc i ratifico com a molt bones les raons a què fan referència per mantenir aquesta posició. Realitzen un treball en un espai cromàtic molt més ampli, traduir a un més reduït comporta una pèrdua d'informació i això es tradueix en arxius més pobres.  Quan la fotografia analògica era la reina, el fotògraf lliurava transparències. Era el client, el que més tard, a través de la ara gairebé extingida figura del escanista dins dels tallers de fotomecànica, que processava la informa...

Hi ha cotxes amb motor de gasolina i altres dièsel, tothom sap el que passa si posem el carburant equivocat. Els formats d'arxiu per a imatges funcionen igual i els resultats poden ser inesperats. Si bé les aplicacions de pintura i tractament d'imatge permeten guardar els nostres treballs en tots els formats. Hem de distingir en tot moment quin és el destí final del nostre treball i actuar en conseqüència. Podem distingir tres grups bàsics. Aquests són els fotògrafs, els dissenyadors ON (web i interactius) i els dissenyadors OFF (arts gràfiques tradicionals), de forma breu, sintètica i general.    Fotògraf     Busquen reproduir allò que es posa davant dels seus objectius, amb la major fidelitat. Les noves tecnologies han obert noves formes de treballar, nous formats... El seu treball acaba una vegada han disparat en la majoria dels casos. Treballen en espai de color sRGB o RGB. La resolució vindrà donada pels milions de mega píxels de la càmera ...

Quantes vegades no ha lliurat unes proves d'impressió del document per què era impossible treure-les? Impressores que es bloquegen, temps d'espera interminables... De com manipula i insereix les imatges en els seus documents depèn el temps de processament, la qualitat final dels seus originals i evitar errors en la fase de ripejat i tramat.  Els arxius d'imatge que utilitzi per a imprimir han de tenir uns mínims de qualitat. Però no només d'això depèn que un original tingui qualitat per a ser imprès. Tots els programes de maquetació i dibuix vectorial permeten manipular aquests arxius ampliar, reduir, girar, reflectir ... totes elles opcions molt atractives, utilitzades amb moderació.  No ha de realitzar els seus originals forçant totes les seves imatges amb una o més d'aquestes opcions, almenys no és recomanable. Després de la seva feina altres ordinadors han de processar aquesta informació, afegint els altres elements que componen la seva pàgina: tipografia, dibui...

No és nova, però si poc coneguda i gratuïta  Segons paraules dels seus creadors: Cali2CoPi és una llibreria multiplataforma de tractament de PDF escrita en Postscript que analitza, esmena i manipula tota mena de dades per mitjà d'uns gatells especialitzats. S'executa via web amb Ghostscript per Internet. Una iniciativa de Programari Lliure per als professionals del sector gràfic. Potser hauria d'haver explicat primer en un altra entrada com fer un pdf des d' Acrobat Distiller o PrimoPDF de Nitro Software com a eina de programari lliure. Però crec important difondre aquesta eina de la empresa catalana Fem Fum , desenvolupadors de programari a mida. Puc dir que és una eina perfecte per treure "la por" del dissenyador a generar pdf. No és la tasca primordial d'aquesta eina de verificació, potser ni tant sols van pensar en aquesta possibilitat, però personalment li veig un gran futur com a eina educativa. Lliurar a impremta pdf tancats, encara genera molte...

Molts dels projectes donen per a menjar, però són i entenguem bé el significat: treball de batalla, el dia a dia. Altres vegades els projectes agafen una envergadura que desborda les nostres expectatives o previsions. És llavors quan el dissenyador ha de saber envoltar-se d'un nodrit grup d'especialistes i tècnics. I delegar en ells, parts o la totalitat del projecte. Passant a ser el dissenyador, el coordinador i cap visible del mateix. Moltes vegades aquesta decisió es pren tard o mai. Provocant retards en els terminis, presses, o afegint pressió innecessària a uns altres dels implicats en el projecte.  Tenim a un costat, un client que disposa de mitjans econòmics i ens dóna llibertat de creació. Només ens demana a canvi "una solució" i no escoltar la paraula problema. A l'altre costat centenars d'empreses de serveis, especialitzades en altres tants camps, desitjoses de col·laborar amb nosaltres i que ens asseguren que "tenen solucions" i que ens...

Al dissenyar un imprès has de tenir en compte que tots aquells processos que puguin realitzar-se automàticament, sempre són molt més econòmics i ràpids que requerir del treball manual.  Conèixer els diferents tipus de plegat, la seva mecànica i necessitats tècniques, ajudarà a confeccionar originals per als teus dissenys sense fisures. Heus aquí els més usuals:  PLEGAT EN ZIGA-ZAGA O ACORDIÓ  S'efectuen plecs paral·lels en sentit alternatiu. Totes les pales tenen la mateixa mida. (fig. 1) Plegat en acordió (fig. 2) 3 plecs en acordió.  PLEGAT ENVOLVENT O CARTERA  Es doblega dues o més vegades el paper embolicant-se en si mateix sobre la seva fulla més interna. Per a evitar la creació de borses i problemes de plegat la pala interior serà dos mil·límetres més petita. Aquest plegat pot combinar-se amb el de ziga-zaga . (fig. 3) Tingues present en tot moment que al ser un document asimètric la cara i el dors desplacen els marges en sentit contrari. (fig. 4) Evol...