Badia Grafista

Un efecte col·lateral dels treballs que van encaixats, a cavall o cosits amb grapa és el anomenat desplaçament lateral. Aquest es produïx per la superposició de fulls de paper uns sobre altres, depenent del gramatge oscil·larà el desplaçament, el nombre de pàgines també afectarà accentuant més o menys aquest efecte.  Una maqueta creada per l'impressor amb el nombre de pàgines corresponents i a poder ser tots els acabats encara quan sigui paper en blanc és la millor eina de treball en aquests casos.  Com pot observar-se en el dibuix ( fig.1 ) entre la primera pàgina i la central del document existeix una distància, un gruix (línia verda). Quan aquest treball sigui afinat per a donar-li els seus acabats, el guillotinista agafarà com marques de guia les de la primera pàgina ja que és la més petita òptimament (línia vermella). Tallant tot allò que sobresurti. Pot llavors succeir que si el nostre disseny conté text o informació quedi tallada.  Els sistemes automàtics d'imposic...

Quan es realitza la impressió aquesta sol constar de diverses peces iguals. Si és una publicació s'imprimeixen diverses pàgines alhora. Pel que el tamany de paper que s'utilitza és més gran que el teu original té en origen. Això motiva una posterior manipulació i acabats. És aquesta la raó per la qual hem de deixar un marge de cortesia o seguretat perquè les possibles irregularitats i imperfeccions que el procés pugui generar quedin cobertes.  Has de sagnar-se tot aquell document que contingui qualsevol element ja sigui aquest una il·lustració, fotografia o fons que s'estengui fins al limiti de la pàgina. Recomano fins i tot el sagnat d'aquells documents que aparentment no ho necessitin, més endavant explicaré el motiu (desplaçament lateral). Utilitza les marques automàtiques que disposen els diferents programes, no perdis el temps generant unes manualment. Si et veus en l'obligació de realitzar les marques manualment utilitza sempre color registre.  Quan lliuris el...

Depèn del document, de l'impressor, dels acabats, del manipulat. Per norma general per a la majoria de documents entre 3 i 5 mil·límetres seran suficients. (fig. 1). Documents amb més manipulació dintre de la simplicitat: cobertes de llibre, carpesans... entre 15 i 20 mil·límetres (fig. 2) . Els sobres no necessiten sang, quan la impressió es realitza en sobres acabats (tiratges curts). Recorda que ajustar molt el teu disseny als marges pot ocasionar que aquests repinten, si pot ser deixa ente 10 i  15 mil·límetres fins a la vora del mateix (fig. 3a) . Si realitzem una fabricació, llavors serà el fabricant del mateix qui indicarà les seves necessitats (fig. 3b) . Encunyats o troquels, dependrà de l'impressor i el material, 5 mil·límetres han de garantir una correcta manipulació (fig. 4) .

Existeix una dita al món de les arts gràfiques: Els advocats tanquen els seus errors. Els metges els enterren i els impressors els publiquen. Hem de distingir entre proves de baixa resolució (ferro o ozalid) i proves d'alta resolució ( Matchprint, Cromalin, de contracte o certificades). Les primeres permeten verificar, posició, tamany, propircions, text. Comprovar la paginació i la correcta imposició. El nom de ferro i ozalid prové d'antigues tècniques avui extintes, en les quals es realitzaven proves pre impressió amb els fotolits C+K sobre paper de diazotipia. Avui aquests processos es realitzen amb ploters d'injecció de tinta, que permeten veure tots els colors, però en cap cas són proves de color. L'impressor garantirà que entre aquestes i l'imprès no haurà diferències, en aquest cas el responsable serà l'impressor. Però i molt important, la meticulosa revisió de les mateixes és responsabilitat del dissenyador. Qui amb la seva signatura aprova les mateixes...