Fa temps vaig dedicar algunes entrades a explicar com generar i utilitzar el negre depenent de les nostres necessitats creatives. Ara crec just parlar (o escriure) sobre el color blanc.
El sistema d'impressió triat per a la producció final del vostre disseny, afectarà profundament els colors i com es veuran aquests. Tipus de trames: convencionals, hibrides, aleatòries..., lineatures, tipus de punt... Encara més al color blanc. El blanc en impressió òfset es genera per l'absència de color. El blanc, és el suport d'impressió. Altres tècniques com la serigrafia o la flexografia si que disposen del color blanc en els seus estàndards.
El paper, se suposa blanc i, és simplement això? Un mitjà cromàticament neutral que permet que aparegui la impressió del color. De fet poques vegades és així. Papers de molt diferentes qualitats. Blancor, brillantor, opacitat i gramatge vénen donats per les característiques de fabricació d'aquests. El tipus d'acabat estucats o no estucats, òfsets, papers especials ... o el tipus d'assecat per evaporació o absorció i el guany de punt que això genera. Són només alguns dels detalls (molt per sobre) que afecten a la pràctica, el resultat final del color que percebem. (fig. 1) Tres exemples de la mateixa fotografia impresa sobre tres suports diferents. A Estucat Art. B Òfset blanc (paper de diari) C Òfset color (paper sèpia de les pàgines de economia).
Quan realitzem retocs en imatges hem de tenir en compte que si bé podem utilitzar el blanc suport de paper, el que al seu torn vol dir l'absència total de trama en aquestes zones. Quan aquest no sigui completament blanc i tingui per exemple un to ocre (el paper), o un punt groguenc, no aconseguirem en la nostra imatge cap punt blanc. Això passa en publicacions com diaris, on si no controlem aquests detalls podem fer malbé una pàgina publicitària per una falta evident de contrast. Pensa sempre en el paper, especialment a les zones clares de tons mitjos, per exemple els tons carn, en la qual una gran part de la superfície del paper no està coberta per punts de color. Sempre es pot afegir més groc perquè els tons semblin naturals, però no es pot compensar per exemple, l'efecte negatiu d'un to de paper groguenc sobre un cel blau o la pèrdua dels tons pastel. Tota desviació d'un blanc perfecte redueix el nombre de colors que és possible assolir.
En aquests casos, és sempre recomanable utilitzar un blanc simulat, per exemple en el blanc dels ulls, un blanc correcte seria: C=3% M=0% Y=0% K=0%. Igual que amb el negre, es poden afegir tocs d'altres colors. Cià, magenta o groc, per crear tons que probablement classificaríem no com blancs, sinó més aviat com colors pastís pàl.lids. Un blanc blavós semblarà, més blanc que un blanc que contingui magenta o groc.
Pot semblar un contra sentit, és cert, no és blanc, però el contrast amb el suport ens donarà un to que a l'ull i el cervell (defectuosos com són) i en combinació amb la resta de la imatge passarà per blanc. Guanyarem un contrast i una qualitat inesperada, si mai no ho heu provat. Feu-ho.
Comentaris