A principis d'aquest mes el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya inicià un nou programa d'activitats amb el títol: ddd -dijous dosi disseny-. Com ells mateixos han indicat es tracta de petites dosi relacionades amb diferents aspectes professionals que ens interessen; des de les noves tecnologies, la gestió empresarial, les noves tendències, els projectes d'èxit, la internacionalització...
La primera d'aquestes sessions va servir de plataforma promocional a una indústria gràfica. Van explicar i exposar la qualitat dels seus productes i l'excel·lència del seu projecte. Algú pot dir que van venir a vendre la moto, és possible. El concessionari era el col·legi i la moto la seva impremta. Però a mi m'agrada comprar motos. En definitiva i com passa amb els bons trucs de màgia, aquests succeeixen entre bastidors mentre a tu et distreu l'ajudant del mag. Que vull dir amb això, que la prudència o por a l'espionatge industrial va impedir saber més sobre la qualitat i l'excel·lència. Per tant faig un acte de fe (sóc agnòstic, ateu i àcrata) i em crec, que tot allò que prometen poden complir-lo, no tinc perquè dubtar.
Porto dies pensant com saber quan un projecte, un disseny, o un producte que dono al meu client té qualitat i quan excel·lència. No entraré a debatre qüestions formals de disseny (cent professionals davant el mateix briefing donarien amb cent solucions a priori correctes). Dono per descomptat que el producte acabat que entrego és el que m'ha encarregat i compleix amb les expectatives del meu client (només queda esperar que a més em pagui).
Finalment he arribat a una conclusió: El dissenyador només pot oferir qualitat. La creativitat, o el comunicar correctament el missatge del nostre client, són intangibles, esbossos en una llibreta. Només quan aquestes línies fonamentals, aquest esquelet, es revesteix amb músculs, nervis, òrgans, pell... Aquest esquelet vestit, aquest producte acabat (si la fase de producció és un èxit) ens permet parlar llavors d'excel·lència. Per tant el dissenyador depèn com tantes vegades he dit, de multitud de professionals que donen cos a les idees. La millor de les idees, amb una mala producció, en el millor dels casos queda deslluïda. I aplicant aquella frase que diu: que el client sempre té la raó, en última instància ell serà qui decidirà si el nostre treball té qualitat o excel·lència. Ja aviso, hi haurà segona part.
Un apunt final, espero que les sessions ddd tinguin una excel·lent acollida i una llarga vida. Quan escric això la segona d'elles ja s'ha celebrat.
Comentaris