Saló Internacional de la Indústria i la Comunicació Gràfica: Graphispag. Hauria de ser la gran cita de les arts gràfiques a Espanya i saló de referència a Europa.
Un saló amb menys expositors, també s'han trobat a faltar aquelles fastuoses instal·lacions d'altres anys. On les grans marques desplegaven immensos estands i posades en escena dignes de la millor estrella del rock, amb les últimes novetats, presentades a bombo i platerets. Parlant de platerets, plats... a tot afecta la crisi i el pernil era del país, aquest any.
Destacable l'exposició GG45+1: Un homenaje al producto impreso. On 46 dels millors o més representatius dissenyadors gràfics plasmen la seva visió subjectiva del que avui és la impressió sobre paper. També de Sonimag Foto & Multimedia (aquest any anaven de la mà) qualsevol de les interessants propostes expositives, en especial pel curiós del tema i la instal·lació Through the looking glass del fotògraf Joan Fontcuberta. La autofoto en l'era digital i les xarxes socials.
En l'àmbit d'allò que als dissenyadors més ens interessa, El CongrésGràfic 2011: El disseny es mou, no t'aturis!, ha servit per exposar el panorama actual de la professió.
Aquestes sessions serveixen per fer contactes. Veure el que altres companys realitzen. O fins i tot per mostrar aquelles activitats no remunerades, en què un dia un s'enreda per diversió i acaben sent una cosa molt més gran.
Aquí van 10 apunts, a manera de breu resum de temes, opinions i postures.
- Escoltant que no sentint, als diferents conferenciants descobreixes que hi ha moltes disciplines i que no cal ser un home orquestra. Que no tots hem de fer de tot.
- Que obrir un nou camí i ser el primer dóna un avantatge: ser conegut, reconegut i recordat.
- Que treballar una mateixa disciplina, ser competència, no ha de ser sinònim robar els clients als altres. La competència ben entesa passa per tenir com a clients, a la competència, de la teva competència.
- Que els clients s'anomenin "a" o "A", ens estrenyen, pressionen i fins i tot ofeguen a tots per igual.
- Els terminis cada dia són més curts, i pel camí tots hem perdut un nadal, un estiu... per atendre els nostres clients.
- En els pressupostos també s'han vist retallats i el client té el que paga.
- Tem la frase: "són petites coses i tal", el client mai veu el moment de tancar els canvis d'última hora, que es prolonguen fins al mateix moment del lliurament.
- Que aquestes mateixes presses trenquen els projectes, i aquests acaben malament.
- Que el nivell de vegades, baixa fins al punt de no voler signar una feina de la que hauríem d'estar orgullós.
- Que amb el temps descobreixes que com més coneixements tècnics tinguis i dominis, més possibilitats i temps tens per desenvolupar el concepte.
Amb aquest panorama la pregunta clau és: Fins a on vols baixar-te els pantalons?. Perquè els grans estudis se'ls han baixat ja.
Comentaris