Hi ha cotxes amb motor de gasolina i altres dièsel, tothom sap el que passa si posem el carburant equivocat. Els formats d'arxiu per a imatges funcionen igual i els resultats poden ser inesperats. Si bé les aplicacions de pintura i tractament d'imatge permeten guardar els nostres treballs en tots els formats. Hem de distingir en tot moment quin és el destí final del nostre treball i actuar en conseqüència.
Podem distingir tres grups bàsics. Aquests són els fotògrafs, els dissenyadors ON (web i interactius) i els dissenyadors OFF (arts gràfiques tradicionals), de forma breu, sintètica i general.
Fotògraf
Busquen reproduir allò que es posa davant dels seus objectius, amb la major fidelitat. Les noves tecnologies han obert noves formes de treballar, nous formats... El seu treball acaba una vegada han disparat en la majoria dels casos. Treballen en espai de color sRGB o RGB. La resolució vindrà donada pels milions de mega píxels de la càmera i el format d'aquesta.
Formats utilitzats habitualment són: JPEG, TIFF i RAW
JPEG (Joint Photographic Experts Group / Conjunt del Grup d'Experts Fotogràfics) Creat en un principi com un format excel·lent per a l'emmagatzematge temporal de dades (targetes de memòria) o la transmissió per mitjans electrònics (via mòdem). Existeixen d'aquest format dues versions JPEG format que genera pèrdues cada vegada que obrim i tanquem l'arxiu. Tantes vegades com realitzem aquesta operació, arribant-se a fer perceptible a primera vista aquesta perduda. JPEG 2000 l'anomenen el jpeg sense perduda. Té més poder de compressió i la pèrdua no és tan notable. Aquest format no ve amb els paquets bàsics dels programes i cal buscar els plugin corresponents a les diferents aplicacions.
RAW seria el negatiu digital o l'arxiu en brut. La imatge és presa sense que se li apliqui cap filtre o compressió per part del sensor de la càmera, a més té l'avantatge de ser de mida més petit que el format tiff.
TIFF (Veure apartat Dissenyador OFF)
Dissenyador ON
Les limitacions que troben aquests en realitzar el seu treball els ha portat a optimitzar formats en els que prima la velocitat de transmissió a l'aparença final. Treballen en espai de color sRGB o RGB. La resolució de les seves imatges no supera els 96 ppi. Treballen sempre les seves imatges al 100% de la seva mida de visualització.
Formats utilitzats habitualment són: GIF, PNG i JPEG
GIF (Graphics Interchange Format / Format d'Intercanvi de Gràfics) Es tracta d'un format de "Mapa de Bits" té també la possibilitat de guardar en mode entrellaçat, el que permet que, a l'hora de mostrar una imatge, es representin primer, per exemple, les línies senars del dibuix i després les parells (o una de cada tres ...), el que permet que el navegant pugui veure una versió de "baixa qualitat" de la imatge mentre aquest acaba de mostrar en pantalla. Hi ha diverses versions de GIF. La versió més moderna és l'anomenada GIF89a que, a més de l'anterior, permet designar un color com transparent (de manera que, en els píxels que ocupi aquest color, es veurà el color o imatge de fons) i, a més, permet crear petites animacions (bàsicament, el que fa és unir diverses imatges i presentar-los en ordre, a manera de fotogrames). El principal problema de GIF, a més del seu baix rendiment amb degradats i la seva poca profunditat de color. Format utilitzat per a gràfics i imatges en color indexat per a Internet. Comprimit sempre en format LZW.
PNG (Portable Network Format / Format Portable per Xarxes) Alternativa al format GIF. Admet diversos espais de color a 24 bits. Les transparències i no té compressió. Suavitza les imatges evitant així les dents de serra. Només les versions recents de navegadors poden suportar-los.
JPEG (Veure apartat Fotògraf)
Dissenyador OFF
Com es pot deduir de tot el apuntat en els apartats anteriors, som els únics que treballem amb unes limitacions altes. Els nostres arxius han d'estar sempre treballats en espai de color CMYK. I si bé la resolució dependrà dels dispositius de sortida aquesta és com a poc tres vegades superior a la resta dels companys de viatge. Necessitem una qualitat que cap altre professional necessita.
Les imatges que posem en els nostres documents han d'estar en concordança amb el que s'espera d'elles. La seva resolució ha de ser l'adequada per a la qualitat de sortida i la mida que aquesta tindrà en el nostre original. Els formats d'arxiu descrits a continuació són els únics vàlids per a una impressió de qualitat en arts gràfiques. Les característiques de cada un d'ells els fan adequats per a una determinada funció.
Formats utilitzats habitualment, tots indiscriminadament. Els que hauríem d'utilitzar són: TIFF, EPS, BMP, DCS, PSD
TIFF (Tagged Image File Format / Arxiu Etiquetat de Format d'Imatge) Format acceptat per tots els programes de maquetació i plataformes. Disponible a la majoria de programes de tractament d'imatge. Consta de dos components: les dades gràfics i les etiquetes que informen de la seva posició i mida perquè el programari del programa receptor ho interpreti. Indicat per a imatges en color o escala de grisos. Les últimes versions permeten treballar i guardar amb capes i el retall de traçats.
EPS (Encapsulated PostScript / Postscript Encapsulat) Format apropiat per a transferir imatges i dibuixos vectorials a programes de compaginació ja que manté la integritat del contingut del fitxer. La seva resolució no depèn dels píxels per polzada, aquesta ve donada per la resolució màxima del dispositiu de sortida. Crea un fitxer de visualització en baixa resolució per agilitar el seu posicionament i maneig dins dels programes de maquetació. Indicat per a imatges en color o escala de grisos. Admeten els traçats de retall. Hi ha un debat a la xarxa sobre la conveniència o no d'utilitzar aquest format. Si s'aplica correctament, no dóna més problema.
BMP (Bitmap / Mapa de Bits) Tot i que accepta i funciona de manera molt similar al TIFF és el format ideal per a tot aquell material en blanc i negre pur (1 bit). La resolució dels arxius és convenient correspongui a la de sortida i mai per sota de 1200 ppi. No és recomanable el seu ajust en programes de maquetació, de manera que la imatge ha d'arribar al 100% de la seva mida d'impressió per evitar les dents de serra i la perdua de les línies. Ideal per a treballs de línia.
DCS (Desktop Color Separation / Separació de Colors de l'Escriptori) Format EPS que ha diferència d'aquest presepara dels diferents canals d'una quadricromia o d'una combinació d'aquesta amb colors directes. Ideal per a treballs amb colors directes que hagin exportar des de Photoshop a altres aplicacions. Indicat per a aquells treballs en què barregem color i tintes directes.
PSD format estàndard de photoshop amb suport de capes. Les últimes versions dels programes d'Adobe permeten la integració a les maquetacions directament d'aquest tipus d'arxius.
- Comproveu que la resolució i mida dels seus arxius d'imatge són correctes per a l'ús final que se'ls donarà. No convé augmentar o reduir una imatge més enllà d'un 10% de la seva mida original.
- Comprovi que tots els seus arxius s'han convertit a CMYK. I si utilitza sistemes de gestió de color que totes les imatges utilitzen el mateix perfil.
- Assegureu-vos que el format elegit li permetrà realitzar els seus objectius en el programa de destinació final. No tots els formats accepten la posterior manipulació, en altres aplicacions, acoplat de transparències, viratges ...
- No totes les aplicacions admeten correctament els nous formats (i penso en Freehand, utilitzat encara per molts).
- No comprimeixi les imatges, només provoca la degradació de les mateixes (fent malbé tota una tasca prèvia). A més la majoria dels rip no saben interpretar aquesta compressió provocant errors i resultats impredictibles.
- Tots els mètodes de compressió ja sigui LZW, JPEG, ZIP... Tendeixen ha reduir la mida de la imatge (pes) retallant la informació continguda en ella agrupant píxels de to similar uns. Altres descarten la informació repetitiva. Entre aquests hi ha uns més voraços i agressius que d'altres. Entre els més destructius pel mal ús i l'abús és JPEG. Format estandarditzat en les càmeres digitals. S'inicia en el mateix instant de generar la instantània un procés degeneratiu. Que si no és tallat immediatament pot desembocar en un càncer.
- La prova del cotó: La mateixa imatge a l'esquerra sense manipular. A la dreta obrint i tancant 10 cops, per que es vegi l'efecte de la compressió.
- Si és possible utilitzar el mateix format de fitxer per a totes les imatges. Evitarà així inconsistències del color. Hi ha lleugeres diferències en la interpretació del color entre uns formats i altres.
- Verificar que l'arxiu i la seva extensió siguin la mateixa. I que aquesta aparegui en ell, que no quedi oculta.
Comentaris