Crear un nou document en blanc

Un original ben creat comença per definir la grandària del mateix. Del document que generem i de com ho fem dependran tots els passos successius. Un fet tan repetit i simple, com crear un document nou, va molt més allà del que al principi pugui semblar. La creació d'un document la finalitat del qual és la impressió requereix meticulositat.

La grandària de paper del nostre document, serà igual a la grandària final d'impressió. Crec important afegir en aquest moment l'espai de sagnat, allà on cada aplicació ho demani, doncs l'experiència demostra que el no contar amb aquest espai des d'un principi ocasiona un dels més comuns oblits.

En peces com tríptics, quadríptics... la grandària de les pales té molta rellevància doncs d'això depèn el seu correcte plegat, i aquestes varien segons sigui aquest.

Fig. 1 Desenvolupament d'un quadríptic envolvent. Format tancat A4. Format obert 840 mm (4 pales de 210 mm) sense compensació. Fig. 2 Format tancat A4. Format obert 831 mm (2 pales de 210 mm + 1 pala de 207 mm + 1 pala de 204 mm) amb compensació (color verd).

En Carpetes, caixes, embalatges... que contenen formes irregulars. Les aplicacions només conceben grandàries de pàgina quadrades o rectangulars. La grandària del document serà igual la màxima horitzontal i la màxima vertical.

Fig. 3 Exmples de figures irregulars, el tamany de pàgina vindrà donada pel rectangle generat (color verd).

Per a documents tals com catàlegs, llibres... genera un arxiu amb pàgines consecutives. Inclou les pàgines en blanc allí on hi han  d'anar, doncs també conten. No incloguis en un arxiu pàgines saltades. No realitzis un arxiu per cada pàgina, això únicament elevarà els costos, ja que obliga a repetir una vegada i una altra les accions de verificació i manipulació.

De les diverses formes en les quals podem muntar els nostres originals destacarem les tres formes més comunes, oferint els pros i contres de cadascuna d'elles.

Opció A: Format a doble pàgina. Consecutives. (Fig. 4)

Aquesta opció prové, i a dia d'avui segueix sent molt utilitzada en els estudis de disseny. Compaginació en que els documents són creats com es veuran al obrir les pàgines de la revista o fullet, consecutivament ex.: 2 i 3, 4 i 5, 6 i 7... Avui dia això,  dificulta la labor del personal de preimpressió no és ni de llarg tan laboriós de manipular com ho era en el seu moment, quan s'havien de tallar les pel·lícules a mà una a una per a poder imposar-les correctament en planxa. També dificulta com parlaré més endavant la revisió del marge de desplaçament.

Opció B: Format de doble pàgina. Compaginat. (Fig. 5)

Prové de l'època en la qual la figura del muntador de pel·lícules (fotolits) manualment buscava la puntura a mà a cadascuna de les 4 pel·lícules d'una quadricromia. Realitzant la imposició sobre una lamina d'acetat. Aquesta opció facilitava molt la tasca del personal de preimpressió ja que lliuràvem els nostres originals per díptics compaginats. ex. 2 i 15, 3 i 14, 4 i 12... Avui dificultem la labor del personal de preimpressió si no hem previst i arreglat manualment el marge de desplaçament.Opció C: Format de pàgina simple. Consecutives. (Fig. 6)

Tot i que treballem amb imatges que traspassin d'una pàgina a una altra, i ens sembli la millor opció treballar en un format de pàgina doble, és més correcte aquest sistema. Obtindrem el mateix aspecte i resultat final. Els originals són lliurats en un únic arxiu en que les pàgines apareixen muntades a la grandària d'acabat en ordre consecutiu. L'aspecte recorda el model A predilecte en els estudis. I encara i  semblant diferent té totes els avantatges de l'opció B. El departament de preimpressió tan sols ha d'imposar les pàgines i al estar aquestes separades no requereix càlculs especials, ni jocs de mans. Els avançats programes d'imposició rectifiquen el desplaçament de marges automàticament, és un altra dels avantatges del sistema. Al meu entendre és la forma que millor s'adapta als temps de la informàtica, i la imposició electrònica CtP. Sent la més pràctica i ràpida manera de muntar els originals en l'estudi, facilitant el posterior manipulat pel personal de preimpressió, sense que això requereixi per part de ningú feina afegida.

• Un arxiu pot contenir diferents documents, fins i tot de diferents mesures, si l'aplicació ho permet. Per contra un document no ha de contenir més d'un original. És a dir no agrupar en un full de paper tota una papereria corporativa, o la cara i el dors d'una mateixa peça.
• Si decideixes que el teu disseny tindrà unes mides fora dels estàndards, o vols utilitzar un paper especial, parla amb l'impressor. Poseu en comú idees i solucions. De vegades uns mil·limetres en un disseny fan que els costos es disparen. O aquell paper que tu tens al cap no és el millor per realitzar certs manipulats...
• No perdis el temps realitzant muntatges manuals, no realitzis muntatges de cap tipus. Els programes d'imposició treballen molt millor amb pàgines soltes. Permetràs així optimitzar les possibilitats del mateix. Deixa que sigui l'impressor qui decideixi com realitzar la imposició.