L’article critica que la IA afavoreix noves formes de plagi i apropiació d’obres, sovint alimentades amb continguts d’internet sense consentiment. A partir del cas de Paco Roca, reflexiona sobre els límits entre inspiració i còpia, els drets d’autor, la regulació europea i els mecanismes legals per protegir els creadors.
El debat sobre plagi i autoria
Dues puntualitzacions. Primer soc usuari habitual de tot aquest programari. Segona únicament aplico el sentit comú. No parlo de les fallades de joventut que tot nou programari té, que es repara en uns dies amb un pegat. Aquí si hi ha algun pegat, és el pirata. Parlo del mai resolt tema de l'homenatge, tribut, tendència, còpia o directament plagi. Que sempre ha existit i ara ha fet un nou salt mortal amb tirabuixó cap ha davant.
D'una banda, gent sense escrúpols, o molt poques llums. El cas que ha omplert per la seva rellevància les xarxes aquests últims dies. Alguna ment privilegiada, va pensar, no perdó, si hagués pensat ni que fora una dècima de segon, no ho hauria fet, a plagiar ni més ni menys que a Paco Roca el dibuixant de còmics. Premi Nacional del Còmic en 2008, Premi Eisner en 2020 entre altres. Qui se n'adonarà? Com dic el historietista ha denunciat a l'Ajuntament de San Martín de la Vega a Madrid per plagiar el cartell que ell va crear per a la Fira del Llibre de València de 2025. “No hi ha cap subtilesa: han afusellat la imatge”, segons les seves pròpies paraules. Però és que és així. Ment privilegiada va agafar la primera IA que tenia a mà, llançà la imatge del cartell del famós il·lustrador, i va generar un prompt que havia de dir poc més que: Afusella la següent imatge, canvia el lema per... Per sort aquest cas tindrà molt poc recorregut en els tribunals. Paco Roca ho ha deixat en mans de la VEGAP [Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics].
Dia si i dia també apareixen a les xarxes socials creadors, menys coneguts, reclamant l'autoria de peces que en poques hores alguna IA ha afusellat. En principi sense el consentiment de l'autor. Però aquesta vegada sense interacció humana, i com a part del seu procés constant d'aprenentatge. Aquesta és una segona derivada, d'aquesta escalada voraç en els limitis entre plagi, còpia, tendència, tribut, homenatge.
Corria l'any 2003 i una exposició COCOS: CÒPIES I COINCIDÈNCIES EN DEFENSA DE LA INNOVACIÓ EN EL DISSENY, comissariada per Juli Capella. Aprofundia una vegada més en aquest espinós tema. No entraré a debatre on aquesta la fina línia que separa la coincidència, o la inspiració del plagi o l'apropiació.
Han passat molts anys. I sí, alguna cosa ha canviat. La sobreexposició a la qual tots hem sucumbit per motius diversos. En qualsevol cas aquesta petita finestra per la qual ens mostrem al món, és la mateixa que en les seves condicions d'ús ens diu que no som més que un producte comercial per a aquestes empreses i consegüentment ens utilitzen en el seu benefici.
Fins fa uns anys el programari que usàvem per a fer el nostre treball era una eina tancada. Avui els nous programaris oberts o generatius, necessiten un flux constant d'informació per a millorar i evolucionar les seves capacitats. De recreació, que no de creació. I crec que això és molt important puntualitzar-ho.
Això ens porta a la pregunta: d'on recullen la informació amb la qual nodrir a tan voraç màquina?
Com a eina nascuda en la xarxa, de tot allò que la mateixa li proporciona sigui de domini public o no. Fagocitant-se endogàmicament cada pocs minuts. Els acords entre empreses fan que les nostres dades siguin moneda de canvi. Quan no directament aquest programari són propietat d'aquestes mateixes empreses. Cedim de manera gratuïta el nostre treball quan utilitzem aquestes eines sense monetitzar el nostre treball.
Per tant, poc podem queixar-nos, perquè probablement alguna clàusula de la lletra petita que hem acceptat, els atorga el poder per a plagiar la teva obra, la d'ell o la meva.
Tema a part és com s'hauria de legislar, sempre tard, una eina tan potent. Davant una còpia no autoritzada de les teves il·lustracions per part d'una IA, comptes amb eines legals per a protegir la teva propietat intel·lectual.
Si una IA ha utilitzat les teves il·lustracions per a generar una nova imatge, això implica que va ser entrenada amb elles. La normativa europea exigeix transparència i una remuneració justa als creadors. També pots exercir el teu dret de reserva enfront de la mineria de dades si vas indicar que les teves obres no podien ser usades per a entrenar IA. Si la imatge generada és una còpia o derivat de la teva obra original, constitueix una infracció dels teus drets patrimonials (reproducció i transformació).
Què passa amb les imatges generades per IA?
A la Unió Europea, les obres creades de manera autònoma per intel·ligència artificial manquen de drets d'autor, ja que la llei exigeix autoria humana. Per tant, les imatges generades íntegrament per IA no poden ser registrades amb drets d'autor (copyright) a nom de qui la va generar.
Si algú utilitza el teu estil per a crear una obra, encara que l'estil en si no té copyright, pots emparar-te en la normativa de competència deslleial si aquesta persona es lucra aprofitant-se de la teva reputació o causant confusió en el públic.
Passos a seguir si descobreixes una còpia
Recopila proves: Realitza captures de pantalla de l'obra original i de l'obra generada per la IA, guardant metadades, dates i enllaços.
Contacta al responsable: Envia una comunicació amistosa (sol·licitud de cessament) a la persona o empresa que utilitza la imatge.
Plataformes d'IA: Si la imatge s'ha creat en plataformes com Midjourney, DALL-E, etc., pots enviar una sol·licitud formal de retirada per infracció de drets d'autor directament a través dels seus formularis de contacte o polítiques de propietat intel·lectual.
Però com veieu això dona per a tot un altre debat. Un altre dia explicaré amb deteniment el perquè de la meva tranquil·litat davant la irrupció de la IA, i el fet clar que no em llevarà el treball.
Ens llegim.
Comentaris