Ens dirigim inexorablement cap al futur que dibuixava Ray Bradbury en la seva novel·la Fahrenheit 451?
L'any que hem deixat enrere i en què per segona vegada en el que va de segle, m'he perdut la fi del món, m'ha demostrat que tot està evolucionant a una velocitat vertiginosa. Que la tecnologia és caduca. Que estem immersos en un canvi radical, del com es consumeix la cultura i de què s'entén per cultura.
He vist com grans editors especialitzats en arquitectura, disseny, art, urbanisme, comunicació... Han deixat caure la majoria de les seves publicacions periòdiques en paper. Unes han estat eliminades, altres passen a editar-se únicament en format digital. Els elevats costos de producció tradicional sobre paper (preimpressió, planxes, paper, posada en màquina, impressió, manipulació i acabats. Al que cal afegir la distribució) han acabat amb unes quantes capçaleres aquest any. Les que han sobreviscut, ho faran als llimbs del digital, ara que el retorn de la inversió publicitària està garantida. D'aquesta manera tots aquells dissenyadors gràfics que treballem en el camp del disseny editorial tradicional un cop més hem de reciclar-nos, ja que per a la nostra sort de moment, encara es requereix dels nostres serveis per al disseny, diagramació i compaginació de continguts en aquests nous formats Ebooks, Ereaders, Epress, Ipad...
L'evolució constant i desenfrenada dels suports (tablets, smartphone, smartTV...) ens permeten accés a continguts creats exclusivament per al consum en i per a la xarxa. La mateixa evolució dels equips informàtics (maquinari i programari) amb els que realitzem la posada en pàgina, ens obliga a una educació i formació constant, ja que el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà.
Podem respondre llavors a la pregunta que es va plantejar Ray Bradbury sobre la hipotètica desaparició de les biblioteques, amb la que va pronunciar Antoine Lavoisier en la seva Llei de la conservació de la matèria. La matèria no es crea ni es destrueix només es transforma. Ens encaminem doncs cap a un canvi de la concepció global. On els grans edificis que avui alberguen el coneixement en el seu format analògic amb tots els seus àtoms, són substituïts gradualment per grans servidors guardians del coneixement digital amb tots els seus bytes. Multidisciplinars, heterogenis i eclèctics que la societat d'avui reclama. Serà aquest el Gran Germà de què parlava George Orwell en la seva obra 1984? No sé, però aquest seria un altre debat.
D'entre les frases pronunciades per Ray Bradbury em quedo amb "M'agrada tocar un llibre, respirar, sentir, portar... És una cosa que un ordinador no ofereix! ". Serà que un té una edat.
He vist com grans editors especialitzats en arquitectura, disseny, art, urbanisme, comunicació... Han deixat caure la majoria de les seves publicacions periòdiques en paper. Unes han estat eliminades, altres passen a editar-se únicament en format digital. Els elevats costos de producció tradicional sobre paper (preimpressió, planxes, paper, posada en màquina, impressió, manipulació i acabats. Al que cal afegir la distribució) han acabat amb unes quantes capçaleres aquest any. Les que han sobreviscut, ho faran als llimbs del digital, ara que el retorn de la inversió publicitària està garantida. D'aquesta manera tots aquells dissenyadors gràfics que treballem en el camp del disseny editorial tradicional un cop més hem de reciclar-nos, ja que per a la nostra sort de moment, encara es requereix dels nostres serveis per al disseny, diagramació i compaginació de continguts en aquests nous formats Ebooks, Ereaders, Epress, Ipad...
L'evolució constant i desenfrenada dels suports (tablets, smartphone, smartTV...) ens permeten accés a continguts creats exclusivament per al consum en i per a la xarxa. La mateixa evolució dels equips informàtics (maquinari i programari) amb els que realitzem la posada en pàgina, ens obliga a una educació i formació constant, ja que el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà.
Podem respondre llavors a la pregunta que es va plantejar Ray Bradbury sobre la hipotètica desaparició de les biblioteques, amb la que va pronunciar Antoine Lavoisier en la seva Llei de la conservació de la matèria. La matèria no es crea ni es destrueix només es transforma. Ens encaminem doncs cap a un canvi de la concepció global. On els grans edificis que avui alberguen el coneixement en el seu format analògic amb tots els seus àtoms, són substituïts gradualment per grans servidors guardians del coneixement digital amb tots els seus bytes. Multidisciplinars, heterogenis i eclèctics que la societat d'avui reclama. Serà aquest el Gran Germà de què parlava George Orwell en la seva obra 1984? No sé, però aquest seria un altre debat.
D'entre les frases pronunciades per Ray Bradbury em quedo amb "M'agrada tocar un llibre, respirar, sentir, portar... És una cosa que un ordinador no ofereix! ". Serà que un té una edat.
Comentaris