"Es inútil que vengas a ofrecer tus servicios ahora, Luis. Danone sólo ofrece sus campañas a las mejores agencias del país. O sea que lo tienes muy fácil, haz que la tuya sea una de ellas. Cuando lo hayas conseguido, seremos nosotros los que te vendremos a buscar".
Luis Bassat. El libro rojo de la publicidad.
ISBN: 84-7583-573-2. Ediciones Folio, S.A. 1993
Llegia l'altre dia en un bloc, una entrada en què es parlava de l'intrusisme en la nostra professió. El discurs que no és nou i el debat recurrent. No obstant això crec que hi ha un error de plantejament. No és el dissenyador qui tria l'empresa, sinó al revés (com demostra l'extracte que obre aquesta entrada). D'això també jo he parlat en altres entrades d'aquest bloc.
Generalitzar sempre és perillós, però necessari per qualificar i quantificar. Jo sempre defensare la feina del dissenyador com a professional.
Però tots aquests debats tenen un problema de discurs circular, el peix que es mossega la cua:
L'intrusisme de persones sense la formació adequada.
El mercat escombraries que s'ha generat ha rebentat els preus.
El dany que es causa a la imatge de la professió.
Primer plantejament erroni, et veus amenaçat pel nebot de torn, l'informàtic de torn...? Si ets dissenyador, aquesta mai serà o hauria de ser la teva competència. O dit d'una altra manera, si aquesta és la teva competència, vas triar malament el client.
Segon plantejament erroni, no existeix el salari just, només existeix el que el mercat posa. Són les empreses les que trien que pressupost destinen a la partida de comunicació. Si trobes que infravaloren els teus serveis, lluita per trobar aquell segment de clients d'acord a les teves expectatives.
Tercer plantejament erroni, si un metge s'equivoca en un diagnòstic enterra el seu error. Si un advocat s'equivoca en la defensa del seu client empresona el seu error. Si un dissenyador no realitza correctament la seva tasca en el pitjor dels casos el client haurà de tornar a començar, contractant a un professional millor format, més competent i capacitat.
És en el dissenyador gràfic en qui recau la responsabilitat de traduir al llenguatge visual totes les idees i conceptes que han d'arribar al públic objectiu, quan hi ha problemes de comunicació. És llavors també el dissenyador qui ha de saber fer entendre el valor d'allò que fa. Potser és culpa nostra, per no ser capaços de transmetre aquests valors.
Comentaris