Salta al contingut principal

Principis bàsics de la gestió de color

És el moment de visualitzar tot allò que s’ha explicat en les diferents entrades que he dedicat a aclarir els principis bàsics de la gestió de color. De canviar utilitaris i esportius, per perfils, traductors...

A les entrades anteriors sobre gestió de color, vaig explicar la importància de caracteritzar un perifèric, què és un perfil ICC o com es realitza la conversió de color entre diferents perfils i perifèrics. És el moment de posar exemples pràctics. 

Colors idèntics es poden generar per dues vies: mitjançant un sistema obert, basat en estàndards, amb els dispositius més diversos (fig. 1) o creant un sistema tancat en el qual tot el procés de tractament queda limitat a un únic dispositiu de sortida.


Com funciona tot el procés? Unim les peces d’aquest trencaclosques. Tenim una imatge en pantalla i desitgem treure una còpia a la nostra impressora (triem un píxel que seguirem en tot el procés) (fig. 2).


Partim de la base coneguda per tots, que el monitor utilitza diferents combinacions de llums de color vermell, verd i blau, i la impressora, utilitza tintes cian, magenta, groc i negre. Per tant tenim tenim dos perfils dependents dels dispositius: un perfil font (en aquest cas el monitor) i un perfil destinació (la impressora). El PCS que no dependent de cap dispositiu, llegeix el perfil font AtoB (és a dir del color RGB a Lab) i busca la concordança en el perfil destinació BtoA (de color Lab a CMYK) (fig. 3).

En el programa de retoc d’imatge (a nivell d’aplicació) o si no, en el sistema operatiu del nostre ordinador (a nivell de sistema operatiu), hem triat un CMM i un propòsit de processament. I això al seu torn porta associat un mètode d’assignació de gamma. Conscient o inconscientment, però així és (fig. 4).


Com a resultat el CMS compararà l’espai de color en el qual s’ha creat una imatge, amb l’espai de color en què s’imprimirà, i realitza els canvis necessaris per representar el color de la millor manera possible.
I això és tot, així de simple. No hi ha més.

Tornem ara al principi on vaig deixar entre veure que es pot simular, imitar, emular, una gestió de color a l’estudi encara que no disposis de les eines per realitzar una gestió de color real. Si a tots els teus perifèrics els apliques el mateix perfil d'entrada i el mateix perfil de sortida, podràs simular una gestió de color. Per exemple el desenvolupament de l’espai sRGB, té l’origen en un intent d’homologar un espai concret al que tots els dispositius puguin arribar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lliçons de Coses de Joan Fontcuberta

“Lliçons de Coses” de Joan Fontcuberta reflexiona sobre fotografia, ficció i intel·ligència artificial a partir de les seves exposicions. Explora la manipulació de la realitat, l’imaginari col·lectiu i el procés creatiu rere cada projecte. Una lectura estimulant i actual.