Com moltes altres vegades he dit, cent dissenyadors davant un mateix projecte donaran amb cent propostes a priori correctes. Llavors com es tria un disseny? Quin és el bo? Què fa que un disseny sigui acceptat?
Darrera d'aquest suggerent títol, una ironia en tota regla, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, oferia una altra de les seves sessions Dijous Dosi Disseny. Tres conclusions es desprenen de la xerrada: totes les decisions parteixen del subconscient, el disseny és poc més que intuïció i la formació no és imprescindible. Visca l'anarquia.
Sigmund Freud va crear la idea de l'inconscient, com el magatzem dels desitjos instintius, necessitats i accions psíquiques. Què predomina quan prens una decisió, la raó, l'emoció?
No trobo millor resposta a aquesta pregunta, que allò escrit per Toni Segarra en el seu llibre Desde el otro lado del escaparate. Editorial Espasa, any 2009. ISBN 978-84-670-3084-5. "Wolfang Schmidt no sabe explicarlo, pero sabe perfectamente qué diferencia a un BMW de un Mercedes."
Per molt briefing, sessió informativa i anàlisi que realitzem per trobar la solució als problemes que planteja la resolució d'una peça gràfica. Això no passa de ser un procés deliberat d'ordenar conceptes arbitraris.
Sent les eines del dissenyador quatre, a saber: imatge, color, tipografia i elements auxiliars. Es van anar desgranant els secrets, que fan que un disseny sigui més eficaç, que un altre. Com un mateix problema té diferents enfocaments segons el vegi el director d'art, l'executiu de màrqueting o el propi client. Com opinen, ordenen i deformen, el nostre disseny. Com les diferències entre la macrogestió i la microgestió, poden fer canviar un plantejament inicial. Tot això és un camí paral·lel al que seria la investigació científica. On la intuïció entesa com a experiència, o bagatge adquirit, és un grau.
Depenent de quina sigui la teva posició transversal, el món del disseny, major haurà de ser el teu esforç per fer la mateixa feina. O dit d'una altra manera hauràs de lluitar més per demostrar les teves habilitats, el teu talent.
Depenent de quina sigui la teva posició transversal, el món del disseny, major haurà de ser el teu esforç per fer la mateixa feina. O dit d'una altra manera hauràs de lluitar més per demostrar les teves habilitats, el teu talent.
Saber no ocupa lloc, però segons el plantejament desenvolupat per Daniel Tena i Parera, aquest no és imprescindible per poder realitzar una bona feina. Possiblement tindrà menys elements de judici per defensar-lo, però en cap cas, això impedeix, un bon disseny sortit les mans d'un neòfit.
Per tant davant tal panorama sembla lògic dir que la praxi és molt més important que la teoria.
Comentaris