Salta al contingut principal

Hi ha alguna tècnica secreta per generar idees?

Una idea neix quadrada. Només després de donar-li moltes voltes resulta rodona (de vegades).

Desenvolupar una idea és un procés que en la nostra professió té poc d'espontani o atzarós. D'on provenen les idees? Per què algunes persones generen moltes idees i altres no? Hi ha alguna tècnica secreta per generar més idees?. Hi ha 101 mètodes per generar idees, en una entrada anterior, tu i jo juguem a ser creatius. Però cap d'ells (mètodes) garanteix una bona idea. Sigui quina sigui la fórmula utilitzada per tirar endavant una idea, des del clàssic brainstorming (tempesta d'idees), al més innovador dels mètodes per generar-les. El procés no varia en el substancial.

Segons el fisiòleg, físic i filòsof alemany Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (1821-1894), hi ha tres passos ineludibles per generar idees:

La preparació. Temps en què estudia el problema en tots els seus aspectes.
La incubació. Lapse en el qual no pensava en el problema.
La il·luminació. Moment quan les idees arribaven inesperadament, sense esforç, com per inspiració.

No hi ha millor preparació de ser curiós, tenir inquietuds més enllà de la pantalla de l'ordinador. Amarar i absorbir tot com una esponja dels més dispars camps. Aquests coneixements adquirits, són només la base per poder tenir un arxiu, una barret de copa d'on treure els nostres trucs.

La incubació és aquest temps que les noves tecnologies ens han robat. Tot és per ahir. Però aquells dissenys que no han reposat, no fermenten i creixen (com les bones masses). Aquelles idees que no s'han polit i encara tenen cantells, són les que no funcionen.

La il·luminació (perdoneu-me) no existeix, és el cúmul inequívoc d'experiències, actituds i coneixements adquirits. Doneu-li el nom que desitgeu (però no sort), és el desenvolupament sistemàtic d'unes qualitats.

Sé que és molt difícil seguir les directrius quan no veus aquella idea que necessites, però:
Sents passió per la teva feina? Si la resposta és, Sí, recorda que sempre acaba sortint, sempre. No en va tens tots aquells recursos guardats en el teu barret de copa personal, aquest bagatge propi, únic i intransferible que t'ha acostat a aquesta professió.

Estàs preparat per córrer els 5.000 metres? 10.000 metres? La marató? Aquesta és una professió en què tot és per ahir, en què tot canvia i evoluciona en un tres i no res. Però que no et confongui, és una carrera de fons, esforç intens i concentració absoluta. No són els 100 metres. I quan menys ho esperis algú et demanarà que facis triatló.

No deixis d'aprendre. Recorda el leitmotiv d'aquest bloc.

I quan algun dia l'èxit (que arribarà) t'enxampi desprevingut i flotis entre el núvols, aquí et deixo una frase que pronunciava el meu mestre, per fer-nos baixar a la terra: Que un èxit no enteli la teva carrera de fracassos. Jordi Aligué, pintor, artista visual.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lliçons de Coses de Joan Fontcuberta

“Lliçons de Coses” de Joan Fontcuberta reflexiona sobre fotografia, ficció i intel·ligència artificial a partir de les seves exposicions. Explora la manipulació de la realitat, l’imaginari col·lectiu i el procés creatiu rere cada projecte. Una lectura estimulant i actual.