La fotografia és possiblement el sistema de reproducció de la realitat més fidedigne. Qualsevol sistema de reproducció intenta imitar la realitat, utilitzant la màxima economia de mitjans. La reproducció en impressió òfset s'aconsegueix superposant quatre colors primaris bàsics (CMYK) i fragmentant la realitat en petits punts que formen les trames.
El ripejat i el tramat, els darrers passos en la preimpressió, són factors determinants en la qualitat d'impressió. Per poder aconseguir aquest objectiu hi ha diferents tipus de trames, lineatures, angulacions, dividides en tres grups: convencionals (AM), estocàstiques (FM) i híbrides (XM), en un intent de generar el màxim realisme possible sobre els diferents tipus de suports (papers). Aquesta tècnica consisteix en la conversió de les imatges (o tons continus) originals de la mateixa, en petits punts, que, organitzats convenientment, simulen els diferents graus de color (trames de mitjos tons). L'ull humà integra aquests punts i produeix la il·lusió òptica d'una reproducció de tons continus, és a dir, una aparença fotogràfica.
Trames Ordenades, Geomètriques o de Amplitud Modulada (AM)
És la que tothom coneix com a trama convencional, consisteix en posar els punts de mitjos tons en funció d'un patró fix (una quadrícula, en la qual els punts estan situats de forma equidistant i formant angles rectes entre si). Per aconseguir tonalitats més intenses o més clares, es modifica la grandària de cada un d'aquests punts. Com més gran és el punt, més intens és el color reproduït. Aquest sistema de trama és el més utilitzat, es basa en la variació de l'amplitud de la modulació del punt a la planxa, és a dir, per realitzar la composició de les trames dels 4 colors, els punts varien de grandària, realitzant així la escala de gradació dels colors.
Aquest tipus de trama té diverses característiques pròpies:
Visibilitat de la roseta formada pels 4 angles (CMYK) dels mitjos tons en el procés de reproducció del color. En alguns casos, la roseta apareix intempestivament en algun àrea tonal a causa d'un fora de registre o una indeguda relació entre lpi/dpi.
Moaré alteració en la imatge impresa causada per la interferència entre l'amplitud dels punts de trama, amb els patrons en la imatge original. Aquestes característiques intrínseques a aquest tipus de trama poden produir alteracions i efectes no desitjats en la reproducció d'un original.
Pèrdua de detall generada per la distància constant que existeix entre els punts.
Banding defecte d'impressió o reproducció de zones de variació de to o color que consisteix en successius salts bruscos d'intensitat o color evidents a simple vista.
Trames Estocàstiques, Aleatòries o de Freqüència Modulada (FM)
En un intent de millorar la qualitat de la reproducció dels colors i evitar els efectes no desitjats de la reproducció amb trama convencional, apareix el tramat estocàstic (una forma arrabassada de dir "a l'atzar", la distribució estocàstica dels punts de trama no és realment aleatòria, sinó que es realitza aplicant algorismes de distribució que simulen la distribució a l'atzar. Com millor és el conjunt d'algorismes aplicats, millor és la trama resultant). Tothom coneix aquest tipus de trama, les impressores d'injecció de tinta solen usar tramats estocàstics. Aquest sistema de reproducció utilitza punts que sempre tenen la mateixa mida: són punts molt menors que els del tramat convencional. Per aconseguir les diverses tonalitats, el tramat estocàstic modifica la freqüència amb què aquests punts apareixen en el suport. La col·locació dels punts no segueix cap patró preestablert sinó una disposició aleatòria. Més punts en el mateix espai, color més intens. D'aquesta manera contraresta l'aparició de moaré i la visualització de la roseta queda anul·lada.
Aquest tipus de trama té diverses característiques pròpies:
Major detall, colors més brillants i saturats, reproducció de més espai de color, millor resolució de degradats, no es produeixen transicions brusques de to.
Trames Híbrides (XM)
Per evitar els desavantatges de la impressió estocàstica que són: el control de qualitat extrem que requereix i el seu elevat guany de punt, han aparegut les trames híbrides. Són un intent d'extreure el millor dels dos sistemes de tramat anteriors, barreja el tramat convencional i el estocàstic, segons el tipus d'imatge. L'algorisme genera trama convencional o estocàstica depenent de la quantitat de detall que tingui la imatge. Aquest tipus de trames híbrides utilitza FM entre 0% i 10% i entre 90% i 100%, mentre que entre 10% i 90% l'algorisme genera trama AM. Amb la trama híbrida es busca obtenir la millor reproducció en cada rang tonal. Altres algorismes d'aquesta trama utilitzen AM en els rangs tonals mitjans i automàticament responen a les altes llums i ombres fent transició a FM.
Tornem a la pregunta que encapçala aquesta entrada: Què lineatura de trama he d'utilitzar? Com a dissenyador és convenient conèixer (encara que sigui aproximadament) la lineatura final de filmació, que utilitzarà l'impressor, per poder tractar els imatges en conseqüència. Però és responsabilitat única i exclusiva d'aquest la decisió. El dissenyador no pot imposar una lineatura. Cada sistema d'impressió te unes característiques específiques que marquen les lineatures en què es mou, però són els papers en molts casos els que determinin la lineatura de filmació.
És important tenir en compte que a major lineatura major qualitat, definició, i nivells de grisos tindrà la imatge, però d'altra banda la impressió és més complicada.
Comentaris