Calibrar la pantallaJo tinc bon ull i segur que ho "clavo"

Tenia la intenció de realitzar una entrada parlant dels diferents espais de color, la gestió dels mateixos, però la deixaré per més endavant. Crec que per començar pel principi hem de calibrar els monitors, no?.

No és la primera conversa que mantinc amb algú del ram i descobreixo incrèdul que no li dóna la més mínima rellevància a tenir calibrat o no, el monitor amb què treballa cada dia. Això pot originar, per exemple, que en fer el nostre disseny siguem nosaltres mateixos els enganyats, en no correspondre els colors que veiem en pantalla als que realment estem demanant a l'aplicació i que al final seran els impresos.

Calibrar una pantalla és aconseguir que representi el color de manera que el que es vegi, sigui realment el que hi ha. Això evita sorpreses al passar els treballs al paper. Eliminar qualsevol matís de color que pugui tenir en representar els tons neutres, aconseguir que representi el millor possible els detalls de les imatges en les zones fosques i en les més clares, que representi els tons mitjans com a tals.

Per realitzar aquesta operació utilitzarem qualsevol dels múltiples calibradors que hi ha al mercat per a tal propòsit. Per fer una gestió de color correcta sigui aquesta una calibratge de monitor, un perfil d'impressió... utilitzarem en tot moment les eines que la tecnologia ens ofereix. Aquestes són econòmiques, ja que ens garanteixen fiabilitat i ens eviten haver de discutir més tard amb l'impressor, qui assumeix els costos afegits en retoc de color, o generar noves proves. Un calibrador es compon d'un hardware (sensor: colorímetre o espectrofotòmetre) i un software.

Per què no fer servir el "ullímetre"? Jo tinc bon ull i segur que ho "clavo" -dirà algun quan llegeixi això-. És totalment desgavellat creure's més fiable que una màquina expressament dissenyada per a tal propòsit. Ja la sola proposició denota la manca total de criteri.

A dia d'avui no s'ha pogut demostrar de forma científica si dues persones veuen el mateix color, és a dir: Per criteris educatius coneixem els colors: vermell, groc, verd, rosa ... El seu to, saturació i lluminositat, els definim amb paraules com: fosc, clar, brillant, pàl·lid... i si la nostra visió no té cap defecte considerable, més o menys coincidirem en un color i el seu to, però no podem assegurar que tots vegem el mateix color. D'altra banda les variables que fan que un mateix color sense cap canvi el percebem diferent segons l'entorn en el que aquest estigui (metamerisme), dificulten i invaliden la nostra imparcialitat en un procés tan delicat com el calibratge d'un monitor per a una posterior gestió de color.

Només traurem el millor del nostre monitor si aquest és un bon monitor amb una bona targeta gràfica. D'un monitor mediocre, traurem un calibratge en la majoria dels casos tirant a dolent, sento dir-ho així. Quan estudiava fotografia la primera lliçó que ens van donar va ser: Per fer una bona fotografia necessiteu a més de la càmera, un trípode i un disparador. Quin trípode? -Preguntem esperant una marca concreta, un model ideal- els ramats actuen així. La resposta va ser contundent: Vosaltres mateixos, però jo no posaria la meva càmera en un trípode que no valgui almenys el mateix que la càmera que ha de suportar.

En el cas que ens afecta avui, tenir una gran màquina i un monitor inferior a aquesta, invalida qualsevol intent de garantir uns resultats acceptables. Passem moltes hores davant la pantalla de l'ordinador, encara que només fos per els nostres ulls, haurem de tenir el millor material possible.

No vaig a descriure pas a pas el calibratge d'un monitor, ja que cada software requereix un procés, simple, però diferent. Jo utilitzo Eye-One Display 2 de Gretag Macbeth, el seu preu al voltant de 150 euros. Una calibració completa pot requerir uns 10 minuts i és totalment automàtica. Em permeto això sí donar uns consells:

1. És convenient que el monitor estigui situat en una zona amb una il·luminació correcta. Evitant l'entrada directa de llum sobre aquest, o les variacions i canvis durant la jornada.
2. Que les condicions en què es realitzi la mesura siguin, les d'il·luminació en ús quotidià.
3. Netejar el monitor de pols i empremtes.
4. Escalfar el monitor. Deixa passar uns 30 minuts (si és un tradicional de tub de raigs catòdics: TRC) o uns 10 (si és una pantalla plana LCD o LED, o d'un portàtil). D'aquesta manera la pantalla estarà en el seu punt òptim de treball.
5. Tornar a valors "de fàbrica". En un monitor que mai s'hagi perfilat amb un calibrador o del qual no estiguis segur de quant s'hagi tocat, el millor és usar els botons del monitor per tornar als seus valors "de fàbrica".
6. Desactivar el salvapantalles. Evitarem així que el procés es vegi inoportunament interromput.

Una de les queixes més usuals després de qualsevol procés de calibratge o gestió de color, també passa al calibrar un monitor és que les imatges surten fosques, clares o groguenques depenent de la temperatura de color amb la qual hem perfilat el monitor. Que ningú s'alarmi. Si la desviació és molt evident torna a calibrar la pantalla. En aquests moments algú desitjaria no haver començat el procés, però demà ho veuràs tot diferent (i és literal). Tindràs un monitor calibrat i el teu cervell ja no notarà les diferències evidents entre treballar de qualsevol manera (al que estàs acostumat) i treballar calibrat.

Verifica en aquesta segon calibratge:

• El punt blanc, el que estàs triant és el to del blanc i, en conseqüència, les tonalitats generals de la il·luminació. 5.000º K (D50, una mica més groguenc, semblant al to d'un paper blanc. És un valor definit com a estàndard en arts gràfiques). Mentre que amb 6.500º K podrien semblar una mica blaus.

• El valor gamma, per al valor gamma del monitor, una recomanació tria 2.2 (sigui PC o MAC)

• La luminància, és el valor de lluminositat que emet la pantalla al seu valor màxim (blanc). Massa alt de luminància, forçarà l'aparell i possiblement la teva vista. Si és massa baix, les ombres et sortiran cegades.