Salta al contingut principal

Tres potes per a una taula,l'equilibri perfecte

"En comptes de fer-ho bé des del principi, està fet malament fins a la fi". Aquesta frase, està agafada al vol en una conversa col.loquial. Així a pèl, en cru i sense preàmbuls sona dura i despectiva cap al treball dels altres. Però explica una realitat, amb la meitat de l'esforç posat en realitzar "x" art final, es poden aconseguir millors resultats. 

Des d'aquest bloc he desenvolupat en tot moment el pensament del dissenyador com a creatiu, la persona multidisciplinar que genera idees aplicables a diversos camps d'acció. Conscient del que això comporta, faig valer aquell refrany que diu: qui molt abraça poc estreny. I sempre recomano envoltar-se de professionals tècnics en totes aquelles disciplines que toquem habitualment. Coneixedor que avui mantenir un equip propi és tasca difícil. Recomano envoltar-se dels millors externs. 

En una altra entrada ja vaig apuntar que el que vam aprendre ahir és obsolet avui i serà ancestral demà. El dissenyador crea, la impremta imprimeix. El nexe d'unió (la tercera pota, d’aquesta taula de treball) no és altre que el taller de preimpressió, que posa a disposició del dissenyador els coneixements adquirits a través d'una dilatada dedicació al món de la composició, del fotogravat i de la fotomecànica. Coneixedors de les necessitats d'uns i altres filtren els originals, poleixen, corregeixen... Fent més productiu el treball de les dues parts, que deixen de preocupar d'aquests petits serrells incòmodes.

Des d'aquí reivindico la tasca dels tallers de preimpressió. Les inversions milionàries que han realitzat tallers de preimpressió i impremtes. Renovació de maquinària, i formació en els equips humans, beneficien en primer lloc al client (el dissenyador). D'una banda la qualitat ha augmentat. Per un altre i aquest és encara més important, les tècniques de filmació i imposició han donat un gir total. Això ens beneficia a tots doncs per presentar un art final en condicions cal treballar molt menys, aconseguint millors resultats. Només cal reciclar mínimament. 

Per tant tot aquell que realitzi la seva pròpia preimpressió, està en la meva opinió obligat a actualitzar el seu sistema de treball. Són canvis la majoria, que al contrari del que podria semblar, redueixen el temps de dedicació a les tasques de generació de l'art final, simplificant com no s'hi havia vist mai, els tediosos treballs de maquetació. També a ajudat l’arribada de nous programes i actualitzacions dels ja existens, que han vingut a cobrir buits. Aquest i molts altres blogs que vénen a omplir possibles forats d'informació o formació. 

Correctes, impecables, però sense haver evolucionat. Utilitzant programes obsolets, o generant originals preparats per ser filmats com quan es treballava amb fotolits, per posar uns exemples, avui ja no poden ser admesos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lliçons de Coses de Joan Fontcuberta

“Lliçons de Coses” de Joan Fontcuberta reflexiona sobre fotografia, ficció i intel·ligència artificial a partir de les seves exposicions. Explora la manipulació de la realitat, l’imaginari col·lectiu i el procés creatiu rere cada projecte. Una lectura estimulant i actual.