La majoria de programes permeten treballar amb capes. Tan còmode com resulta el seu ús i tan desconegudes com semblen.
Pot ser que la paleta de capes més coneguda sigui la del programa de retoc d'imatge Photoshop. Tots els programes disposen de paletes de capes. El seu funcionament és similar i molt senzill.
L'avantatge més significativa del treball per capes en programes de dibuix o maquetació, és poder situar els diferents elements que componen el nostre disseny a diverses "fulles superposades". Podent així manipular amb major celeritat i control tots els elements. Pots bloquejar, ocultar, canviar l'ordre, eliminar, agrupar les capes, aquestes s'apliquen a tot el document. (Fig. 1) Representació de les capes, com si de fulles superposades de paper ceba es tractarà.
Tot treball que decidim fer per capes hem plantejar-lo amb especial cautela. D'una banda hem de controlar que elements posem en cada capa. Prestant especial atenció al fet que quan desactivem alguna capa no desapareguin més que aquells elements que desitgem, no arrossegant amb ella altres elements que hagin de romandre visibles. És convenient bloquejar tota capa que no haguem alterar amb els canvis, així ens assegurarem de no variar cap element de la seva posició original.
Una opció molt utilitzada per realitzar documents amb canvis d'idioma és la duplicació completa de l'arxiu original. Sempre desaconsellada. S'incorre així en un perillós error, no poques vegades comès. Per exemple si pren com a base el català, la resta d'idiomes varien lleugerament: Anglès -10%; Castellà 0%; Italià 0%; Portuguès 0%; Francès +5%; Alemany +10%.
Treballes sota la pressió d'una data límit de lliurament. Substitueixes uns texts per altres. Arriba un moment en que falta una mica d'espai. El subconscient et juga una mala passada i mous lleugerament una imatge. És una mínima diferència i no ho apreciaran. Gran error. (Fig. 2) En vermell ressaltat aquest lleuger moviment que farà que el nostre disseny falli estrepitosament.
Un procés lògic aconsella en aquest cas des del principi projectar amb cap, per no cometre errors de principiant. La majoria de vegades aquestes reimpressions per economitzar costos només canvien la planxa del negre que sol ser la portadora del text. Per tant evita negatius, text en colors que puguin requerir traduccions ...
Crea tantes capes com siguin necessàries. Una per a les imatges i elements comuns, la inferior i sempre bloquejada. Altres tantes per a cada un dels idiomes. Treballa el document per seccions, verifica que tot és correcte de tant en tant, activant la visibilitat de totes les capes superposan tots els idiomes i elements. Així detectaràs si algun text excedeix l'espai previst.
- Les capes són un gran aliat en treballs amb encunys o troquels. Situa el perfil de troquel a la capa superior, dóna aquesta un color de tinta directa i sobreimpresa. Bloqueja aquesta capa. Treballa tots els elements per capes en nivells inferiors. Comprovaràs d'aquesta manera si el teu disseny encaixa en tot moment amb els espais requerits. Un cop acabat pots amagar la capa "perfil de troquel" o deixar-la visible.
- Una altra utilitat poques vegades aprofitada però no per això menys pràctica. Deixar notes als col.laboradors. Pots adherir un post-it a l'original, aquest pot caure. Pots també fer al marge, fora de pàgina una nota, que pot o no ser llegida. Però la millor opció sense dubtar-ho és crear una capa "Instruccions NO IMPRIMIR" i just en el lloc on interessi marcar el que sigui, clarament: les teves correccions, suggeriments, advertències ... en lletra gran i un color estrident. És molt més efectiu. Recorda gestionar les preferències d'aquesta capa com no imprimibles.
Comentaris