Tipografia: La torre de Babel

La tipografia per si sola, és un dels majors generadors de problemes dintre dels processos de producció en arts gràfiques. La tipografia no només és un element més dintre d'un disseny –que ho és i molt important, dóna caràcter i cos a la idea–. És l'arrel de molts i complicats problemes. El simple fet d'instal·lar una font, pot generar problemes ja abans de ser utilitzada. Aplicacions que sense més es tanquen, perifèrics que no funcionen correctament… 

Ha de comprendre que avui a diferència del que la tipografia era en el passat (petites peces de plom) és un programari (software). Que requereix unes condicions per a treballar òptimament. Codificat l'alfabet, signes de puntuació i altres, se'ls assigna una xifra que qualsevol aplicació interpretarà. Presentant en pantalla les formes a les quals estem habituats. 

   EXISTEIXEN TRES GRANS FORMATS i algun més...  

  PostScript   

Desenvolupades per Adobe per a ser utilitzades en impressores PostScript i Rip. Compostes per dos arxius inseparables: font de pantalla i font d'impressió. La perduda, omissió o corrupció d'un d'ells, farà que no es pugui utilitzar aquesta font. De fiabilitat demostrada tant es pot utilitzar per a la filmació convencional com incrustada en un pdf. Avui hi ha qui defensa, que igual que els arxius .eps aquestes haurien de deixar d'usar-se. 

  TrueType     

Fruit de la col·laboració entre Apple i Microsoft, aquestes per a funcionar correctament depenen d'un únic arxiu. Generadores de no pocs problemes, no tenen l'acceptació del gruix del gremi de preimpressió. Conflictives fins i tot en la generació del a dia d'avui tan comú .pdf. 

  OpenType   

Les ultimes a desembarcar. Nova col·laboració aquesta vegada entre Adobe i Microsoft. Poden estar basades en qualsevol de les seves predecessores. Tipografia multiplataforma d'arxiu únic, aquestes fonts poden incloure característiques, com caràcters decoratius i lligams opcionals a més d'oferir glifos alternatius per a molts caràcters, no disponibles en les fonts PostScript i TrueType.
Possiblement per ser les nouvingudes no tots els programes les admeten i aquells que ho permeten poden no arribar a utilitzar el 100% de les seves possibilitats. Quan es genera un .pdf que inclou aquest tipus de fonts, està carregant el 100% dels caràcters que aquesta disposa. Això fa que aquest “pesi més”. De carregar només un subconjunt, en cas de ser necessari realitzar correccions, pot trobar-se amb que no li és permès al no ser possible localitzar el caràcter desitjat.
A dia d'avui les úniques que haurien d'utilitzar-se –opinió subjectiva i personal–. 

No és aconsellable utilitzar les opcions que la majoria d'aplicacions oferixen per a manipular el text, tals com les quals s'exposen a continuació. 

Forçar una font per a assemblar un altra. 

La majoria de fonts disposen de diferents jocs de caràcters: itàliques, light, bold, etc. realitzades expressament per a ser utilitzes quan el dissenyador així ho creu necessari. No cometi la negligència, la imprudència o deixadesa d'utilitzar les opcions que diversos programes oferixen per a manipular el text (en format text), per a simular allò que no són. Sol donar mals resultats. Els Rip que processen la informació no interpreten bé aquesta “manipulació viciada”. Recordi que la tipografia per si sola, ja és un programari amb unes característiques pròpies. Molts d'ells interpretaran i en conseqüència filmaran la tipografia original de la qual vostè va partir. 

No distorsioni les fonts.

Creant qualsevol document pot trobar-se en la necessitat de distorsionar una font per a adaptar-la a l'espai que disposa. Sigui subtil i utilitzi amb molta moderació aquestes manipulacions. Abusar d'això a part de ser antiestétic pot generar no pocs errors en fases posteriors del procés de filmació. No superi una distorsió major del 85%. 

Utilització d'efectes. 

Algunes aplicacions disposen d'efectes que pot aplicar al text (en format text). Subratllats, ratllades, etc. Aquestes poden generar problemes d'interpretació als Rip. Arribant en alguns casos a refusar el treball. Una altra de les sorpreses pot aparèixer quan traci el seu treball per a enviar-lo a filmació i desapareguin aquests efectes. 

Recordi que tota la tipografia inclosa per defecte en els sistemes operatius siguin aquests MAC o PC sol ser TrueType. 

• Utilitzi la tipografia que desitgi, tot i que aquesta pugui ser una font dubtosa. Assumeixi que existeix la possibilitat que àdhuc no tenint vostè problemes pot ser que la fotomecànica o l'impressor si que els tinguin. Veient-se obligat a prendre decisions de darrera hora. 
• Existeixen fonts incompletes, és a dir que no contenen tots els caràcters. Unes altres permeten ser traçades però sorpresa, desapareixen per exemple les vocals amb titlla. O canvien el seu aspecte. Si desconfia d'una font realitzi un text de prova i generi un arxiu .eps o .pdf si a l'obrir-lo en una aplicació que accepti aquests formats es veu bé està treballant amb una font amb garanties. 
• Sempre que l'aplicació utilitzada ho permeti traci o converteixi a corbes els seus documents. Amb això evitarà canvis en l'aspecte final dels seus documents. Li adverteixo que alguns dels efectes que diverses aplicacions oferixen com subratllats, aplicació d'ombrejos o ratllats desapareixen. Recordi que aquesta acció no permet canvis quan es detecten errors. Si al realitzar aquesta acció la font no permet ser traçada i en pantalla no s'apreciava un efecte dentat aquesta tipografia no és de confiança. 
• Si l’aplicació no permet traçar, inclogui sempre una carpeta adjunta als treballs enviats a impremta amb la tipografia utilitzada. Un mateix nom de font no garanteix que sigui el tipus per vostè utilitzat. Pensi que hi ha centenars d'empreses dedicades a generar tipografia, diverses plataformes, formats… 
• Inclusió de fonts en un arxiu d'extensió .eps. 
• Quan realitzi un .eps per a exportar a altra aplicació, tingui en compte sempre el convertir a corbes el text. Així evitarà problemes com una dolenta interpretació pel Rip filmador, o l'omissió de la font en el moment de realitzar un “reunir para impresión” 
• Els sistemes operatius integren aplicacions que gestionen les fonts instal·lades Mac OS X per exemple ho fa des del Catálogo Tipográfico. Anteriorment tots havíem treballat amb aplicacions com Adobe Type Manager. Recordi que encara contant amb aquests no és bo sobrecarregar de tipografia la màquina. Les aplicacions comunes de treball diari també es veuen afectades, trigant més en obrir-se. Pot arribar a col·lapsar-les. Són molt senzilles d’utilitzar. 
• Si té necessitat d'utilitzar amb assiduïtat moltes fonts haurà de contar amb un programa més potent que ajudi a reorganitzar i gestionar aquesta informació per exemple Font Explorer X Pro, Font Reserve o Extensis Suitecase. Si per un casual aquestes recomanacions van arribar tard, té dues possibles solucions utilitzar alguna de les aplicacions existents en el mercat per a la verificació de fonts com Font Doctor. La segona més castissa desinstal·lar totes les tipografies llevat de les utilitzades per al correcte funcionament del sistema operatiu. I anar introduint de nou fonts a mesura que aquestes siguin necessàries. Faci “neteges ètniques” amb assiduïtat.