prova ozalid o prova de color?

Existeix una dita al món de les arts gràfiques: Els advocats tanquen els seus errors. Els metges els enterren i els impressors els publiquen.

Hem de distingir entre proves de baixa resolució (ferro o ozalid) i proves d'alta resolució (Matchprint, Cromalin, de contracte o certificades).

Les primeres permeten verificar, posició, tamany, propircions, text. Comprovar la paginació i la correcta imposició. El nom de ferro i ozalid prové d'antigues tècniques avui extintes, en les quals es realitzaven proves pre impressió amb els fotolits C+K sobre paper de diazotipia. Avui aquests processos es realitzen amb ploters d'injecció de tinta, que permeten veure tots els colors, però en cap cas són proves de color.

L'impressor garantirà que entre aquestes i l'imprès no haurà diferències, en aquest cas el responsable serà l'impressor. Però i molt important, la meticulosa revisió de les mateixes és responsabilitat del dissenyador. Qui amb la seva signatura aprova les mateixes, assumint els possibles errors no detectats. 

Les segones haurien de ser fiables en quant a color. Garantint al dissenyador, que el que té en les mans és una aproximació fidel del que més tard i per un sistema diferent d'impressió serà un treball acabat. Com passa sempre els noms d'aquest tipus de prova provenen de marques comercials punteres i pioneres. Que una prova de color no et dugui a engany, la lluentor, el tipus de paper utilitzat, dista molt del que probablement has triat per al teu treball.

L'impressor garantirà que entre aquestes (ja siguin: "soft proof" o "hard proof". Tecnologia d'injecció de tinta, sublimació, transferència tèrmica-ceres...) i l'imprès no haurà diferències, més enllà de les generades pels diferents tipus de paper i impressió. I les desviacions assumides i tipifiques (per tant verificables per sistemes de control).

Si de mi depengués cap treball passaria a la fase d'impressió sense proves d'ambdós tipus. Les primeres permeten verificar contingut, les segones són la garantia que l'impressor no fa el tiratge a cegues.

• Revisa les proves com si fos la primera vegada que veus aquest treball, no donis res per suposat. Han passat per altres mans, diferents màquines i processos. Si pot ser que algú de l'estudi, aliè al projecte repassi les proves, pot veure allò que per obvi i repetitiu, nosaltres no veurem. 
• Si realitzes canvis o anotacions en les proves, assegura't que aquests es realitzen. Tingues en compte que els canvis generen canvis i per tant possibles errors, que abans no hi eren. Torna a repassar les proves. Ho sé, és tediós, però un error en una prova és un error. Un error en un imprès són 5.000, 10.000, 100.000... errors?. 
• Repassa el text: faltes ortogràfiques, interlineat, interletrat, tipus, cos, caràcters especials... (si pot ser traça tipografia).
• Maquetació: verifica la paginació, plegat (d'existir), que les pàgines mestres que has utilitzat no continguin errors o diferències. Que totes i cadascuna de les pàgines són el que han de ser, que no hagin heretat errors. 
• Fotografies i gràfics: assegura't que aquestas són les correctes i no altres. Verifica el color, (veus com necessitaves les proves de color) que la nitidesa, el contrast, la posició i l'escala, són correctes. Verifica que els degradats no facin banding. Que els efectes afegits: ombres, retalls de traçat, surten correctament. Que no és solapen, que no trepitjant res. Les línies dels dibuixos, esquemes, surten totes o sembla que han desaparegut?
• Verifica les zones de sagnat: que res no es talla, desapareix o per contra queden zones en blanc.
• També has de repassar a nivell general: possibles sobreimpressions. Que aquestes no fan desaparèixer cap objecte, text. Ja sigui blanc, negre o de color. Repassa el trapping. Existeix? Positiu, negatiu. Està correctament aplicat?

Aquesta és una rutina desagradable i desagraïda, però tant necessària i vital com el respirar.  Tots els impressors treballen amb programes de verificació d'arxius, hi ha de molts tipus. La majoria avisen i adverteixen dels errors tècnics més greus: resolució, espais de color inapropiats, tipografies perilloses... si treballàs amb algú de la teva confiança, farà per advertir-te de tot allò que a nivell tècnic pugui fer malbé el teu treball. Aquests programes tenen limitacions, per tant no donis per fet que només arreglant allò que tan dit la feina és correcta. Ni la part estètica, ni la creativa, tenen programes de verificació.